Estefania Gracia Periodista

Quin paper juga la literatura en la societat? Creieu que ha d’adoctrinar? Què ha de ser un referent? Què ha de portar per bandera els valors que es consideren adients? La literatura, com qualsevol altre art, no deixa de ser una expressió de l’artista o el creador que decideix posar el millor de si mateix en un escrit, una cançó, una obra pictòrica...

Ara bé, quina responsabilitat social tenen aquestes creacions? Si és que la tenen. Posem un exemple. Qui més qui menys imagino que coneixereu la novel·la Lolita, de l’escriptor Vladimir Nabokov. No es tracta d’un gran clàssic que es mostri en les escoles ni d’un Best Seller que hagi aconseguit colar-se en les millors classificacions literàries. La composició i l’estructura d’aquesta obra són meravelloses, tot i això, part de la seva fama prové de la «irresponsabilitat social» que alguns li atribueixen i del gran rebombori que va provocar en ser publicada (l’any 1955). També és cert que l’època influeix. Ara, que representa que som més oberts de ment i que tenim una perspectiva artística i social més àmplia, l’escàndol davant d’una obra com aquesta potser no seria tan gran.

Per si de cas no heu llegit la novel·la (si és així, us recomano fer-ho ja!) no us estriparé el final ni entraré massa en detalls. Només, per a aquells que estiguin una mica perduts, comentar-vos que es tracta d’una obra literària explicada des del punt de vista d’un violador on es mostren els desitjos més íntims d’aquest i on es dona una visió (a vegades) victimista del susdit. A més, resulta que la jove de qui abusa el protagonista és menor d’edat. Un fet que agreuja encara més els fets. Representa que en la vida real mai podríem arribar a agafar-li estima a un violador, o almenys això és el que s’espera de nosaltres. Ara bé, gràcies a l’art de Nabokov, la novel·la ens fa empatitzar amb Humbert (el protagonista) d’una manera que mai hauríem pogut imaginar.

L’obra va ser rebutjada per diferents editorials abans de ser publicada. El motiu va ser precisament la perversió que molts veien i (encara avui) veuen en ella. S’han realitzat nombrosos debats al voltant d’aquesta novel·la posant en entredit el seu paper dins de la societat i, fins i tot, s’han plantejat si cal abolir-la per complet o no. Experts, entesos i amants de la literatura han assegurat que l’exemplar és una incitació a la violació i l’agressió cap a les dones, i que, per tant, hauria de ser censurada. Altres, en canvi, defensen la creativitat de l’autor i recorden que es tracta d’un personatge totalment fictici. Humbert només existeix en la ment de l’escriptor i dels lectors que s’aventuren a llegir l’obra.

Els defensors remarquen que l’art és lliure i que, per tant, l’artista té tot el dret d’expressar allò que li convingui. A més, destaquen que si hi ha una responsabilitat social, aquesta recau només en els receptors. És a dir, representa que el lector ha de ser prou madur i intel·ligent per saber distingir la realitat de la ficció i adonar-se que el comportament d’Humbert és totalment inacceptable fora de les pàgines literàries. Una novel·la que parla de la violació des d’un punt de vista diferent del que estem acostumats incita a cometre actes deplorables? No ho crec. De ser així, que passa amb totes les obres policíaques i els thrillers psicològics? Representa que ens haurien d’incitar a matar? A parer meu, l’únic gènere literari que, en principi, ha de tenir una responsabilitat social són els llibres d’estudi.
Periodista