Estefania Gracia Periodista

La vida no pot ser treballar tota la setmana i anar dissabte al supermercat». Aquesta frase tan certa pertany al paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga. En una entrevista a El País, l’expert parla dels nostres avantpassats i de com aquests sabien apreciar molt millor la bellesa de la cultura que els rodejava, en part, perquè «ni treballaven ni anaven al supermercat». Arsuaga fa aquestes afirmacions destacant que per viure una vida «humana» cal «apreciar i gaudir de la música, la poesia, la natura...». Això és totalment cert. Viure una vida basada en el treball i les tasques de la llar no és gens motivadora ni plena. Ara bé, realment tenim facilitat per anar més enllà?

Com bé diu l’entrevistat, els nostres avantpassats podien apreciar millor els petits detalls perquè no tenien l’obligació laboral ni el ritme de vida sobresaturat que ens asfixia actualment. Avui en dia, es dedica de mitjana entre 10 i 12 hores diàries a la feina (aquí s’inclou la jornada de vuit hores, els desplaçaments fins al treball, els minuts de més, la feina que es porta a casa...). I estic segura que molts encara superen aquestes 12 hores. Un cop finalitzada la jornada laboral, cal sumar-li les tasques de la llar (mínim, 1 o 2 hores més) i les gestions externes que haguem de fer (documents administratius, encàrrecs...), això serien entre 1 i 2 hores. A més, representa que, per anar bé, hauríem de dormir entre 7 i 8 hores. I això sent una sola persona, sense tenir ningú més a càrrec.

Doncs bé, de tot això, quantes hores ens queden per apreciar la cultura? Els més afortunats poden aprofitar el cap de setmana per desconnectar una mica i fer les activitats d’oci. Però si resulta que durant la setmana no s’han pogut fer les gestions o les tasques de casa pertinents, com anar al supermercat, toca fer-les durant el dia o els dies festius que es tingui. Potser és una qüestió d’organitzar-se, qui sap. Però segur que anar a treballar quan encara no ha sortit el sol i sortir de la feina quan ja és fosc, no ajuda massa. 

Alguns països s’han adonat d’aquest ritme sobresaturat i han comprès que per poder tenir una vida humana cal establir un equilibri més significatiu entre la jornada laboral i la personal. I no només això, sinó que han comprovat que escurçant les hores de treball, la productivitat dels seus treballadors augmenta de forma significativa. Per què? Amb un horari més reduït, un treballador pot ser productiu en el seu espai de treball i, alhora, ser-ho en l’àmbit personal, sigui gaudint de la família o enriquint el seu dia a dia amb diverses activitats d’oci.

Aquest enriquiment contribueix al benestar del treballador i fomenta el seu positivisme i energia a l’hora de desenvolupar la feina. Els Països Baixos, Dinamarca, Noruega o Suïssa van ser els primers a comprendre aquest equilibri i a apostar per la reducció de la jornada laboral. I sembla que, de forma pausada, s’hi van sumant més països. Ara bé, n’hi ha que poc els importa si els seus treballadors estan contents o no. Mentre els seus empresaris puguin omplir la butxaca, ja en tenen prou. No es fixen en si els seus ciutadans tenen temps per abraçar la cultura i anar més enllà del treball. De fet, com menys llibertat intel·lectual tinguin, millor. Així és més fàcil acatar ordres i abaixar el cap.