Manies d’hermetisme
Adonar-nos que ens hem deixat les dades activades en un indret estranger ja no serà un tràngol tan gran. S’han acabat les tremolors i els calfreds en veure la icona de les dades activades fora del país. I és que conec casos en què la factura per tenir activada la itinerància més enllà de la frontera ha arribat a fregar gairebé els 200 euros, i més! És cert que amb una mica de seny i cura no hi hauria d’haver motius per arribar a aquests imports. Però ja se sap, qui no té cap, ha de tenir cames. I en aquest cas, diners. Per tant, és d’agrair que Andorra Telecom hagi decidit fixar un límit de consum de dades a l’estranger de 50 euros per evitar ensurts i mini atacs d’ansietat. Tenir un topall màxim segur que relaxa a més d’un i disminueix els enutjos amb la parapública i el maleït roaming que tenim tan enquistat i que sembla que tardarà a marxar.
Ara bé, és encertat aquest límit? Podria ser menys? Per descomptat, si el comparem amb el que hi havia fins ara (no hi havia màxim), és tot un avenç. Però de fet, tant si hi estem d’acord com si no, és el que hi ha. Al final, tal com diu el refrany: «Mal de molts, consol de ximples». No ens enganyem, la telefonia mòbil andorrana sempre ha sigut un tema força pertorbador. Només tenim una companyia que es dedica al sector i, tant si ens agrada com si no, ens hem de menjar les seves tarifes i condicions. El tancament que té el país en relació amb aquest servei s’entenia anys enrere, quan l’economia estava totalment centralitzada en empreses i inversors exclusivament natius. Però ara, que s’aposta més per la diversificació econòmica i l’obertura al mercat estranger, potser seria hora de deixar entrar a altres potències foranes que puguin millorar el mercat. Cada vegada s’instauren més companyies internacionals, i no per això s’han acabat extingint les que ja estaven establertes al país. Al contrari, potser ha sigut una motivació per cuidar més el mercat i adaptar-se a les noves necessitats dels consumidors. No seria fructuós fer el mateix amb el sector de les telecomunicacions? Per què hi ha tant hermetisme en aquest camp? Centralitzar els serveis en una única entitat difereix bastant de les línies d’èxit i progrés que tant s’està proclamant des d’Andorra. A vegades, es necessita algú que t’estigui ensenyant les dents per ser més competitiu i oferir millors prestacions que fidelitzin els teus clients. Quan ets l’únic que té permís per actuar en un mercat, òbviament, tens tots els consumidors sota el teu paraigua. Però no perquè t’hagin escollit, sinó perquè s’han vist obligats. I això, a la llarga, acaba precaritzant els serveis.
Dit això, cal remarcar que no es tracta de posar traves ni obstaculitzar el camí de les empreses que fa anys que estan al país i que, també gràcies als seus mèrits, han aconseguit fer i aportar molt a la societat. La qüestió és que si ens volem obrir al món en certs aspectes, com formar part de la Unió Europea, també hem d’estar disposats a deixar de banda algunes manies andorranes que tenen el focus en controlar i tenir possessió de tot el mercat.