Elena Redondo Sòcia de Cases & Lacambra

Són molts els factors que ens porten a preveure una revolució en diferents àmbits un cop superem la pandèmia de la Covid-19. El sector energètic no serà una excepció i per aquest motiu és important conèixer la normativa específica que marca les regles del joc al nostre país.

La regulació principal està continguda en la Llei 21/2018, de 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, que contempla l’elaboració d’una Estratègia energètica nacional per les energies renovables d’origen hidràulic, solar i eòlic. Aquesta Llei regula, entre altres aspectes, la producció d’energia elèctrica, les tarifes o la distribució i venda de calor útil.

És interessant revisar també la Llei que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats del sector elèctric. En especial, quan preveu la possibilitat d’atorgament de concessions administratives a operadors privats en relació a la construcció i explotació de determinades instal·lacions de producció d’energia elèctrica, de producció d’energia elèctrica i de calor (cogeneració) o de producció d’energia elèctrica, de calor i de fred (trigeneració), així com el desenvolupament de l’activitat de distribució i venda minorista de fred i de calor. El termini d’aquestes concessions pot ser de fins a 99 anys, una previsió de termini ampli, que pot donar seguretat jurídica a l’inversor privat.

Així mateix, la norma també preveu que els titulars de concessions tenen dret a connectar-se a la xarxa, en les condicions que reglamentàriament es determinin, per la cessió total de la seva producció a FEDA, i que aquesta adquireixi la totalitat de la seva producció al preu establert en la mateixa concessió. No obstant, es prohibeix que els titulars venguin a tercers l’energia produïda, tanmateix sí que podrien vendre la seva producció a consumidors finals.

A nivell urbanístic és interessant plantejar quin tipus de sòls són els idonis per a la implantació d’infraestructures energètiques renovables. Així, trobem que l’ús energètic es pot acollir a la condició d’usos provisionals en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, incloent les activitats, obres, projectes i construccions vinculades a aquest ús. Aquesta previsió possibilita l’execució de projectes energètics en unitats d’actuació compreses en aquesta tipologia de sòls.

A nivell de dret comparat, és important destacar que la normativa urbanística andorrana és menys restrictiva amb l’ús energètic vinculat a les renovables que els països del nostre entorn, sobretot si revisem la jurisprudència dels estats veïns. D’aquesta manera, Andorra aconsegueix superar el que els experts asseguren que és un dels principals obstacles a la nova implantació d’energies renovables: una normativa que dificulta o limita l’atorgament d’autoritzacions administratives. En aquest sentit, els poders públics dels estats europeus estan tendint a situar el poder de decisió sobre l’atorgament d’autoritzacions administratives de forma estratègica mitjançant planificació general.

Europa estableix les regles del joc en matèria energètica per una transició cap a un model de baixes emissions de carboni no únicament fomentant les energies renovables, sinó també en la millora de l’eficiència energètica. Andorra ja fa anys que camina normativament i sobre el terreny en aquest sentit. D’aquesta manera, resultarà evident el creixement de noves oportunitats econòmiques en aquest sector, en un moment on hem de tenir la visió enfocada en la sortida de la crisis generada per la Covid-19.