L’Enoteca
Després d’una aturada de més d’un any, L’Enoteca ha tornat a obrir les seves portes totalment reinventada amb nova imatge, nova carta, i nou concepte. Els que l’haguéssiu conegut abans, no podreu evitar meravellar-vos amb el canvi de decoració. Per a mi, ha estat tot un encert.
Respecte al nou concepte, deixen enrere el restaurant de taules estovallades i es defineixen com un lloc on anar a prendre unes tapes informals, sense floritures, però elaborades amb el millor producte i molt d’amor –que, per a mi, és l’ingredient de l’èxit–; i mantenen el seu petit celler, amb vins per a tots els gustos, que fan servir també com a reservat per a celebracions privades.
En aquesta nova etapa, a la seva carta trobem una secció de freds amb amanides, carpaccios, embotits ibèrics i italians, formatges i conserves que, acompanyats del seu pa de vidre amb tomàquet i oli d’oliva són el complement perfecte per un bon vi; un apartat de tapes calents que treuen el singlot, entre les quals permeteu-me que destaqui el clàssic entre els clàssics de L’Enoteca, l’ou fregit sobre patates al caliu i foie, que ja estava present a la carta de l’antic concepte i no podia faltar al nou perquè és senzillament espectacular, i d’altres com la botifarra esparracada amb ceba i pinyons cuinada al seu propi suc; o les braves, unes patates cruixents per fora i perfectament cuites per dins acompanyades d’un salsa suau amb el punt just de picant per a que, fins i tot a mi, que no el tolero massa bé, m’agradessin (i molt!).
Una altre punt en el que destaca la seva cuina és en els arrossos. Ofereixen varies opcions, a quina més temptadora, des del tradicional arròs de muntanya fins al delicat arròs amb carxofes i foie, o el de carpaccio de gambes. Jo he tastat el de secret ibèric i us asseguro que compto els dies per tornar a demanar-lo: el toc que li dona la carn és espectacular.
Però els que em coneixeu ja sabeu que si hi ha una cosa que a mi em conquista especialment són les postres. I com són les de l’Enoteca Doncs, efectivament, igual d’espectacular que la resta dels plats que us he anomenat. El seu tiramisú és boníssim, amb una textura que t’enamora des de la primera mossegada, i la tarta tatin una de les millors que he tastat al Principat.
No voldria acabar aquesta ressenya sense mencionar a la Cati, que és la persona que aconsegueix fer perfecta l’experiència Enoteca amb les seves recomanacions, els seu caràcter proper i el seu saber fer. És tot un plaer que la persona que et serveix a taula transmeti tanta passió pel que fa. Gràcies!