Canaro
El mític hotel Canaro ha canviat de regència i, sota la direcció del Grup Serras Collection, ha tornat a obrir les seves portes després d’una gran reforma que el fa lluir millor que mai. Arran del canvi, l’únic hotel amb pista d’esquí privada és ara, també, el segon cinc estrelles de la zona i, com us podeu imaginar, el seu restaurant s’ha transformat també completament per estar a l’alçada de l’hotel que l’acull.
Dirigida pel xef amb estrella Michelin Marc Gascons i executada pel xef corporatiu, Juan Jimenez, finalista del concurs de Millor cuiner de l’any 2012, la seva cuina mediterrània ofereix plats tradicionals actualitzats, com ells mateixos diuen, amb una clara influència catalana i elaborats amb producte local i de temporada.
Potser és un tòpic que s’allunya moltíssim de la realitat, però al saber que a la cuina hi havia la mà d’un estrella Michelin vam arribar allà esperant trobar a la carta esferificacions, deconstruccions i altres paraules grandiloqüents que tant de moda estan ara. Però quina va ser la nostra sorpresa en no trobar-ne cap. Contràriament a les nostres expectatives, a priori, la carta del Canaro és com la de qualsevol bon restaurant de muntanya: amb croquetes, bunyols, carns i arrossos amb noms mundans. Més encuriosits encara, vam demanar consell a la maitre que hi havia aquell dia atenent la sala, l’Anais, i vam seguir les seves recomanacions. Tot un encert! Ara sí que començava l’espectacle.
Quan el xef Gascons diu que la seva cuina és tradicional però actualitzada té més raó que un sant. Us agraden els ous fregits amb patates i cansalada? A qui no, oi? Doncs espereu a tastar la seva versió. Apunteu aquest plat perquè si hi aneu l’heu de demanar sí o sí! Paraula de Regadera que us encantarà.
Quelcom semblant passa amb el tàrtar de filet de vedella tallat a ganivet a la seva manera, o amb l’arròs cremós amb Parmesà i trufa, que escrits a la carta no semblen gran cosa, però a la boca són una explosió de sabors i textures que us al·lucinaran. També vam tastar les croquetes, molt bones, i els bunyols de bacallà, que acompanyats de la salsa rouille fan una combinació boníssima. Ens vam quedar amb les ganes de tastar alguna carn, però havíem de deixar forat pels postres, que tothom sap que són sagrats.
Nosaltres vam tastar el pa amb xocolata, oli i sal que, si sou llaminers, és pura temptació xocolatada; i el gintònic de Star of Bombay, haba tonka, gerds i granissat de llimona, que, potser, és el que més ens va sorprendre per la seva textura i combinació de sabors. El final perfecte per un sopar de 10.
Si teniu temps, us recomano també fer algun dels seus còctels asseguts a la vora del foc al seu lounge club o a la terrasseta amb vistes a la neu. Un planàs, no?