Consultori fiscal
Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant número CV0234-2022 del Departament de Tributs i de Fronteres (en endavant, DTF), del 12 de febrer del 2022, en relació amb l’obligació de retenir sobre la renda satisfeta per la transmissió de les participacions d’una societat andorrana.
La consultant és una entitat andorrana i ha signat un acord per adquirir, subjecte al compliment de determinades condicions, el negoci desenvolupat avui en dia per una altra entitat andorrana, la societat C, a excepció del negoci relatiu a determinats crèdits.
La societat C està participada en un 96,62% per l’entitat D amb domicili a Luxemburg i en un 3,38% per l’entitat E domiciliada a les Illes Caiman. Els percentatges de titularitat en la societat C es mantindran inalterats en els dotze mesos anteriors a la transmissió.
Amb anterioritat a l’adquisició de les accions de la societat C, la Consultant i la societat C han acordat la segregació del negoci relatiu a determinats crèdits i a la seva gestió a una nova entitat que no serà objecte d’adquisició. Les accions representatives del capital social de la societat C es transmetran a la Consultant a títol de compravenda per part de l’entitat D i de l’entitat E, cadascun en el seu percentatge de titularitat.
En aquest sentit, la Consultant sol·licita:
(i) Confirmació de la no retenció a compte de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals (IRNR) per la part del preu satisfet a les entitats D i E en l’adquisició de les accions de la societat C.
(ii) Confirmació del necessari lliurament a la Consultant d’un certificat de residència fiscal a Luxemburg de l’entitat D als efectes de la no pràctica de retenció.
(iii) Confirmació de les obligacions formals en l’àmbit tributari que, en el seu cas, siguin exigibles a la Consultant pel pagament del preu a les entitats transmitents no-residents.
En referència a la consulta tributària relacionada amb les obligacions a efectes de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals com a entitat pagadora de rendes a entitats que no són residents fiscals a Andorra, el DTF determina que en primer lloc cal tenir en compte que per determinar aquestes obligacions s’ha d’avaluar si les rendes obtingudes per les entitats que no són residents fiscals a Andorra estan exemptes o no a l’empara d’un conveni per evitar la doble imposició o de la normativa interna.
Pel que fa a la renda satisfeta per la consultant a l’entitat resident a les Illes Caiman que actua com a transmitent de les accions d’una societat andorrana, atès que no és aplicable cap conveni entre Andorra i l’estat de residència del transmitent, es tindrà en compte el contingut del Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del Text Refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals.
En aquest sentit i d’acord amb l’establert als articles 14.4 i 15. c) de l’esmentada Llei, el guany obtingut per una societat no-resident a Andorra derivat de la transmissió d’accions d’una societat andorrana està subjecte a l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals. Així mateix, tenint en compte que el transmitent no ha tingut una participació superior al 25 per cent del capital social o en els seus drets de vot en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, es tracta d’una renda exempta.
Respecte a la renda satisfeta per la consultant a l’entitat resident a Luxemburg que també actua com a transmitent de les accions de la societat andorrana, el Conveni entre el Principat d’Andorra i el Gran Ducat de Luxemburg per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscal en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni, en relació amb els guanys de capital, previst a l’article 13, es desprèn que sempre que l’actiu de la societat andorrana no estigui compost en més del 50 per cent de béns immobiliaris, la potestat impositiva sobre el guany derivat de la transmissió de les accions serà exclusivament de l’estat de residència de l’entitat beneficiària de la renda.
D’altra banda, sobre l’obligació de retenció que podria tenir l’entitat consultant com a pagadora d’aquestes rendes, el Decret legislatiu del 29-4-2015 de publicació del Text Refós de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals, preveu a l’article 35.3.a el següent:
«Article 35. Normes de retenció i d’ingrés a compte
[…]
3. No s’ha de practicar la retenció o l’ingrés a compte respecte de:
a) les rendes que estiguin exemptes en virtut del que estableix l’article 15 o un conveni per evitar la doble imposició que hi resulti aplicable,
[…]»
Tenint en compte que en els casos exposats es tracta de rendes exemptes en virtut de la legislació interna i per un conveni per evitar la doble imposició, l’entitat consultant que actua com a adquirent de les accions i pagadora d’aquestes rendes no haurà practicar la retenció de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals.
Així mateix, pel que fa a les obligacions declaratives, el Decret del 23-09-2015 pel qual s’aprova el Reglament de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals, disposa a l’article 21, el següent:
«Article 21. Rendes exemptes o rendes que ja han tributat
Quan en el termini previst a l’article anterior, només s’hagin satisfet rendes del tipus exemptes o rendes que ja han tributat, l’obligat a retenir està obligat a facilitar-ne informació mitjançant una declaració negativa. No hi ha obligació de declarar les rendes que estiguin exemptes en virtut del que disposen les lletres a), b), d), e), f) i h) de l’article 15 de la Llei de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals. El procediment, els terminis i els formularis que s’utilitzen per a la declaració negativa són els que estan establerts a l’article 20, apartat 1».
D’acord amb aquest precepte, el DTF conclou que la societat consultant haurà de presentar la declaració d’aquestes rendes exemptes en els termes previstos a l’article 20.1 del Reglament de l’Impost sobre la Renda dels No-Residents fiscals.