Fira del bestiar
Dijous passat va tenir lloc la 43a. Fira Concurs del bestiar i, com cada any, vaig anar a veure l’ambient i els animals que s’hi exposaven. Com que aquesta vegada no vaig poder arribar a primera hora, perquè havia de fer una altra cosa, vaig pensar que ja no arribaria a temps de poder tastar l’esmorzar; però, finalment, vaig arribar cap a les 10.00 hores i encara quedava alguna cosa. Em vaig menjar dues broquetes i dues hamburgueses petitetes de vedella d’Andorra i una mica de trinxat que em van escalfar a la planxa i que estava molt bo.
Per descomptat, abans d’això, el primer de tot que vaig fer va ser agafar el programa, el punt de llibre i el cartell de la Fira, tots com sempre il·lustrats per Sergi Mas, no fos cas que em quedés sense, ja que fa anys que els guardo. Aquest any, el tema tradicional que es tractava al programa eren els forrellats, elaborats a les fargues del Pirineu. El primer de tot, s’ofereix la seva definició, mostrant-nos després els seus usos al món agrari: obrir i tancar les portes dels pallers, de les corts de bestiar o les portes de les cases de pagès; als colomars; a les mesures... Al religiós, on es podem observar a les portes d’algunes esglésies romàniques. Sant Miquel de Prats constitueix un bon exemple d’aquest ús. Els forrellats també s’utilitzaven com a un element de seguretat en algunes armes antigues. El programa acaba mostrant-nos diferents imatges i fotografies d’aquests. Certament, penso que l’edició anual d’aquest petit programa és molt necessària i un veritable encert, ja que ajuda a recordar i mantenir els costums i tradicions agrícoles i ramaderes més antigues d’aquest país.
A continuació, em vaig dedicar a veure el bestiar. Hi havia moltes vaques, vedelles i bous. Fins i tot alguna mare amb la seva cria. També hi havia ovelles, però no vaig veure cap cabra. La veritat és que un marrà al qual intentava fer-li una foto va generar una situació graciosa. Això va propiciar algunes rialles i un bon moment i que parlés una mica sobre la fira a la televisió. D’aviram poc, una gallina i dos preciosos pollets que eren la delícia dels més petits. I, per descomptat, cavalls i eugues. Entre els cavalls, sempre lligats, hi havia alguns sementals. I tot això acompanyat d’un bon dia sense pluja i poc fred que havia animat les escoles a portar els alumnes més petits a veure el bestiar.
Espero que tant aquesta fira com les de Canillo i Ordino tinguin continuïtat durant molt de temps i que hi hagi successors de les ramaderies existents, perquè no es perdi aquest àmbit de l’economia del país avui dia molt difícil de mantenir.