Les Falles de València a Andorra
Doncs, en aquesta ocasió us vull parlar de com m’ho vaig passar de bé i l’emoció que vaig sentir en poder tornar a viure les falles en carn pròpia. Molts records! Quan vivia a Alacant cada any anava a les Falles de València i, per descomptat, també a les Fogueres de Sant Joan.
Aquest any també viuré les dues tradicions, ja que al juny me n’aniré a Alacant a veure cremar les fogueres que com ja sabeu són creacions artístiques molt semblants a les Falles de València.
La llàstima és que no avisessin que les places per al concurs de paelles eren molt limitades i tot i anar molt d’hora a apuntar-me ja no quedaven places per cuinar. Això sí que em va decebre una mica, perquè em feia molta il·lusió! Molts ens vam quedar sense l’oportunitat de cuinar. D’altra banda, va ser un cap de setmana mogut, ja que vaig assistir a tots els actes.
El dissabte al matí va tenir lloc la cercavila i la crida des del Comú. A mi, el que més em va agradar de tot va ser la fallera que va cantar des del balcó del Comú i les muixerangues valencianes, especialment, quan van pujar fins al balcó del Comú d’Andorra la Vella la bandera valenciana per lliurar-la a la fallera major. La participació i l’animació a la plaça, que estava plena de gom a gom, tant de valencians com de persones d’Andorra, acompanyada de la música i les cançons tradicionals era increïble.
Després vam anar a la carpa del Parc Central a dinar fideuà de marisc. La veritat és que estava molt bona. I d’allà, després d’una mica de xerrada, a casa a descansar una mica, per després acudir a la cita amb l’ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats i la missa a l’Església de Sant Esteve, encara que no cabíem tots a dins, ja que érem massa assistents. A la tarda, de nou, com sol passar aquí en Andorra, el mal temps no va permetre que es llancés el Castell de focs. Ah! És que m’he oblidat de dir que tot el dia va fer molt de vent i força fred. Però tot això no va impedir la mascletà de diumenge al migdia al pàrquing on hi havia l’antiga plaça de braus.
Diumenge al matí vam assistir a la desfilada de les comparses de moros i cristians. L’animació era molt gran i hi havia molta assistència, però crec que les comparses encara eren més escasses que les de fa quatre anys. I les dels moros, que són les que a mi més m’agraden i en què he participat en la comparsa dels Pacos, molt poc lluïdes. Per contra, em van sorprendre els bandolers del bàndol cristià, ja que no els havia vist abans i el vestit és molt curiós.
Acabaré assenyalant que la cremà va quedar una miqueta deslluïda perquè els bombers es van posar a llançar aigua a una falla que començava tot just a calar. La veritat és que no hi havia cap mena de perill i estàvem enmig d’un pàrquing i no d’edificis com a València. Doncs, què hauríem de fer allà?
Professora, investigadora i traductora