Lluís Ferreira Informàtic

Sí, esteu llegint bé, després de tant de temps he tornat. Com sabeu, ja feia un temps que no escrivia, tot just algun article esporàdic relacionat amb la tasca que anava realitzant a l’ACU.

Què us haig d’explicar que no sapigueu, està clar que si no he escrit abans no ha sigut per falta de temes. Aquests últims quatre anys també hem tingut una mica de tot, excisions, trencadisses, baralles internes, jocs de cadires, uns que marxen, uns que entren, però poca estona, d’altres que no han marxat mai i alguns que pensen que remenen cireres i amb prou feines toquen nous. «Coi! Encara que no! Que tot just comences a escriure el primer article».

Perdoneu, els vells costums.

Com anava dient fa quatre anys que quan sembla que ja no et pot sorprendre cap titular, van i ho tornen a fer et tornen a sorprendre a un titular d’aquells que no hauries dit mai.

Són molts els dies que han passat d’ençà que vaig escriure el meu darrer article, permeteu-me que en aquest aprofiti per primer de tot, felicitar a la minoria que ha aconseguit la majoria parlamentària, igualment també felicitar els resultats obtinguts per, qui podríem dir que ha sigut la gran novetat d’aquesta legislatura. Concòrdia! Que déu-n’hi-do els resultats obtinguts.

Ep! No m’oblido les meves felicitacions també per Andorra Endavant, que ara si té un grup parlamentari propi i aquella cantarella de què no representa a ningú queda completament invalidada.

Veurem si el respecte que tant es demana a uns i altres, queda com sempre en paper mullat, o per un cop realment gaudiren d’allò que se’n diu cortesia al pensament diferent.

Per la resta de grups més enllà de la sorpresa dels resultats assolits de PS+SDP, tot ha transcorregut dins de l’esperable.

Això si, com Escaldenc us haig de fer una confessió, mai hauria dit que el duet: Gili, Magallon. Ejem, Ejem, disculpeu, aquest any era Marin, Magallon. Però on anava? Això, mai hauria dit que la coalició d’Escaldes-Egordany entre Demòcrates i Acció sortissin guanyadors, es veu que les Torres no ens han deixat veure el Bosc.

Ara bé, com diuen que l’esperança és l’última cosa que es perd, anem de dret a les eleccions comunals. Però ep! Temps en tindrem per a parlar del tema, abans tenim tasques pendents.

I com no podria ser d’una altra manera amb unes eleccions Generals, no podia faltar la historieta electoral, aquest cop en forma de pamflet, encara que també és cert que després també hem tingut un pamflet digital malparlant del pamflet analògic, en fi, tot molt surrealista.
Ves què hi farem, ja ens comencem a acostumar que a cada contenta electoral es munti algun festival millor que el del Circ del Sol.

Ara comença el veritable show, tenim al davant quatre anys on tinc la sensació que aniran a correcuita. La primera que ens agafa amb el peu creuat serà el tema de l’avortament, que amb la seva inclusió dins de la Constitució francesa crec que ens obligarà a moure fitxa tant si volem, com si no. Algú se’n recorda d’allò que diuen «La política o la fas, o te la fan».

Deixant a banda temes com que tenim uns comptes d’estat tan sanejats, que quan els aprovem ja sabem per avançat que seran deficitaris. I no cal ni que mencionem el tema Europa, on si demà Govern provés de fer el referèndum, buf. Quina paret més grossa!! Qui l’haurà ficat aquí?

Evidentment, no m’oblidaré de mirar d’escriure sobre dos temes que ens fustiguen ja fa molts anys i on puc parlar amb cert coneixement de causa. Endevineu a què em refereixo? Efectivament, parlo del tema d’habitatge on un dels meus primers articles va ser justament en aquesta casa per voltants del 2018, sap greu comprovar que estem en 2023 i lluny de tenir el tema resolt, més aviat hi anem sumant una precarietat cada com més clara.

És ja un fet que ningú pot amagar, que Andorra, la nostra Andorra, s’està convertint cada cop en menys atractiva per treballar-hi.
Per viure, continua sent igual de maca, la llàstima és que cada dia són més els que hi malviuen per arribar a finals de mes, que nos pas els que hi poden viure.

Tinc molt clar que no serè jo qui portarà la solució màgica i encara menys escrivint unes paraules en un diari. No em malinterpreteu, no és la meva intenció, únicament buscaré en la mesura de què pugui centrar quatre o cinc línies que puguin generar reflexió sobre problemes, virtuts i perquè no, inclús alguns conflictes interns que estem patint i patirem durant els pròxims temps i sí, heu llegit bé. Normalment, només veig articles on destaquen els problemes i per una vegada vull intentar aporta algun article que parli també de les nostres virtuts sense que sigui genuflexions a canvi de ... , és igual, deixem-ho així. No voldria entrar en polèmica tot just amb el primer article del meu retorn.

De moment totes les meves felicitacions en aquells que ocupen els nous seients tant del Consell General, com del Govern d’Andorra i el desig de què tingui molts encerts en la seva tasca, altrament ja sabeu que estem els articulistes per furgar allà on pugui fer mal.

Avui ho deixarem per qui, si no us sap greu. De segur que dins de quinze dies tornarem a tenir un titular ben sucós, per tal de poder afilar el llapis i començar a escriure aquells articles que tants records porten.
I recordeu, el Sol sempre acaba sortint.