ANDORRA LA VELLA
Bartumeu diu que l’objectiu era Pujol i que el banc era el de menys
El lletrat va afirmar que Martí va rebutjar veure una gravació sobre les amenaces als Cierco
Per a l’exadvocat dels Cierco les pressions exercides des d’Espanya als accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) per revelar quants diners tenia el clan Pujol dipositats a l’entitat només tenien un objectiu: obtenir informació dels diners de l’expresident català i la seva família. Jaume Bartumeu argumenta que «qui buscava els diners dels Pujol hauria fet el mateix amb qualsevol altre banc», i hi insisteix: «Jo entenc que si algú va anar a pressionar BPA és perquè sabia que els diners estaven allà; si estiguessin en un altre banc, haurien anat a un altre». De fet, se sap que els diners de l’herència de Pujol estaven en una altra entitat bancària abans de ser traspassats a BPA.
El lletrat va comparèixer ahir davant l’anomenada Comissió BPA per respondre a les preguntes dels seus membres –consellers generals de tots els grups parlamentaris– sobre el seu coneixement, com a advocat, de les coaccions i amenaces als Cierco. Com que la seva intervenció va ser a porta tancada per ordre del president de la comissió, Ladislau Baró (DA), Bartumeu va exposar a posteriori als mitjans de comunicació, amb tots els detalls, el contingut de la seva compareixença.
Bartumeu va admetre que li havia sorprès la brevetat de la compareixença –només 45 minuts– i les poques interpel·lacions. De fet, només li van preguntar dos consellers: Miquel Aleix, de DA, i Pere López, del grup mixt (PS). Els liberals no van badar boca. A més, des de Liberals d’Andorra van declinar ahir fer declaracions a EL PERIÒDIC sobre el contingut de la intervenció de Bartumeu. Per a l’excap de Govern, el requeriment d’anar a la Comissió BPA «se’m va demanar pensant que diria que no hi volia anar i fer-ne una lectura política. Martí ho va insinuar a Meritxell. Però jo vaig dir que sí, i que fos públic, i ara els ha rebotat amb l’efecte bumerang». Bartumeu va trobar Aleix «violent, en missió encomanada, i ningú de DA l’ha ajudat».
Respectant sempre el secret professional, Bartumeu va recordar que els dies 12 i 13 de març de l’any passat, dos dies després de l’emissió de la nota del FinCEN i la intervenció de BPA, els Cierco, clients seus en aquell moment, li van revelar les pressions i amenaces rebudes. «El 16 de març vaig visitar el cap de Govern, que estava acompanyat pel ministre de Finances, i els vaig explicar les coaccions». A més, Bartumeu va revelar que portava un portàtil amb una gravació i va oferir a Martí que la veiés, però el líder de l’Executiu s’hi va negar.
Durant l’enquesta d’ahir al Consell General, Bartumeu també va reafirmar-se en què «les pressions havien existit» i que ho ha contrastat «amb altres interlocutors». A quins interlocutors es referia més enllà dels Cierco no ho va voler revelar.
«Tot som grandets per entendre que les operacions de claveguera no deixen documents amb el segell del ministeri», va considerar, «es tracta d’un procés vinculat a l’operació contra el sobiranisme català». Si hi ha proves o documents, més enllà de la gravació de la qual disposa, l’advocat va garantir que no les coneixia i que, en tot cas, han d’estar a la Batllia, que instrueix el cas.
RETRETS / D’altra banda, en una compareixença descafeïnada, amb molt públic i només dos consellers preguntant (entre els dos li van fer set preguntes), Bartumeu va explicar que Miquel Aleix va retreure-li que havia anat a «una televisió estrangera –8TV– a parlar malament d’Andorra». L’excap de Govern va argumentar que aquell tema no era motiu de la seva presència a la Comissió BPA i va emplaçar el conseller de DA a «un debat polític públic, amb llums i taquígrafs». Amb tot, Aleix va insistir en la qüestió i Bartumeu li va retreure que qui fa mal a Andorra és ell «i altres».
Les pròximes compareixences previstes a la Comissió BPA són la del cap de Govern i la del director de la Uifand, Carles Fiñana, en principi anunciades per als dos pròxims dimecres, tot i que probablement s’ajornaran per als mesos de desembre o gener.
El lletrat va comparèixer ahir davant l’anomenada Comissió BPA per respondre a les preguntes dels seus membres –consellers generals de tots els grups parlamentaris– sobre el seu coneixement, com a advocat, de les coaccions i amenaces als Cierco. Com que la seva intervenció va ser a porta tancada per ordre del president de la comissió, Ladislau Baró (DA), Bartumeu va exposar a posteriori als mitjans de comunicació, amb tots els detalls, el contingut de la seva compareixença.
Bartumeu va admetre que li havia sorprès la brevetat de la compareixença –només 45 minuts– i les poques interpel·lacions. De fet, només li van preguntar dos consellers: Miquel Aleix, de DA, i Pere López, del grup mixt (PS). Els liberals no van badar boca. A més, des de Liberals d’Andorra van declinar ahir fer declaracions a EL PERIÒDIC sobre el contingut de la intervenció de Bartumeu. Per a l’excap de Govern, el requeriment d’anar a la Comissió BPA «se’m va demanar pensant que diria que no hi volia anar i fer-ne una lectura política. Martí ho va insinuar a Meritxell. Però jo vaig dir que sí, i que fos públic, i ara els ha rebotat amb l’efecte bumerang». Bartumeu va trobar Aleix «violent, en missió encomanada, i ningú de DA l’ha ajudat».
Respectant sempre el secret professional, Bartumeu va recordar que els dies 12 i 13 de març de l’any passat, dos dies després de l’emissió de la nota del FinCEN i la intervenció de BPA, els Cierco, clients seus en aquell moment, li van revelar les pressions i amenaces rebudes. «El 16 de març vaig visitar el cap de Govern, que estava acompanyat pel ministre de Finances, i els vaig explicar les coaccions». A més, Bartumeu va revelar que portava un portàtil amb una gravació i va oferir a Martí que la veiés, però el líder de l’Executiu s’hi va negar.
Durant l’enquesta d’ahir al Consell General, Bartumeu també va reafirmar-se en què «les pressions havien existit» i que ho ha contrastat «amb altres interlocutors». A quins interlocutors es referia més enllà dels Cierco no ho va voler revelar.
«Tot som grandets per entendre que les operacions de claveguera no deixen documents amb el segell del ministeri», va considerar, «es tracta d’un procés vinculat a l’operació contra el sobiranisme català». Si hi ha proves o documents, més enllà de la gravació de la qual disposa, l’advocat va garantir que no les coneixia i que, en tot cas, han d’estar a la Batllia, que instrueix el cas.
RETRETS / D’altra banda, en una compareixença descafeïnada, amb molt públic i només dos consellers preguntant (entre els dos li van fer set preguntes), Bartumeu va explicar que Miquel Aleix va retreure-li que havia anat a «una televisió estrangera –8TV– a parlar malament d’Andorra». L’excap de Govern va argumentar que aquell tema no era motiu de la seva presència a la Comissió BPA i va emplaçar el conseller de DA a «un debat polític públic, amb llums i taquígrafs». Amb tot, Aleix va insistir en la qüestió i Bartumeu li va retreure que qui fa mal a Andorra és ell «i altres».
Les pròximes compareixences previstes a la Comissió BPA són la del cap de Govern i la del director de la Uifand, Carles Fiñana, en principi anunciades per als dos pròxims dimecres, tot i que probablement s’ajornaran per als mesos de desembre o gener.