L’habitatge és el problema que més preocupa a la població. No és una cosa que sorprengui tenint en compte la situació al país amb els elevats preus de lloguer i de compra que estan convertint Andorra en un país totalment elitista. 

El problema i que sembla que molts no en siguin conscients és que el Principat no pot convertir-se en un país tan elitista com són altres microestats pel simple motiu que vivim del turisme. Andorra és un país turístic i, en ser-ho, necessita gent que treballi als hotels, als restaurants i a les botigues. I el que resulta evident és que lloguers que estan per sobre del salari mínim i que inclús el superen, són inviables.

Si Andorra continua amb aquests preus tan elevats de l’habitatge i, a més, firma un Acord d’associació, perd ja tota la seva essència. De fet, aquest acord és una altra de les coses que preocupa la ciutadania i en el darrer Observatori ha quedat palès que ha caigut el suport a l’Acord d’associació (només el recolzen una de cada tres persones). La ciutadania no està d’acord en certes coses que saben que els perjudicaran, perquè l’acostament a Europa realment no beneficia ningú o beneficia només a uns pocs.

Ara ha començat aquest meravellós any en què Govern es dedicarà per fi a explicar l’Acord amb Europa a la ciutadania, perquè després de totes les negociacions ells s’hi juguen molt. Seria estrany voler fer el ridícul davant d’Europa. Per això ha arribat el moment de la campanya, la del SÍ que farà Govern i la del NO. El que se’ls demanarà tant a uns com als altres és deixar-se de jocs i explicar la veritat. Perquè la lletra gran està molt bé, però per poder decidir hem de conèixer la lletra petita.