El Departament d’Estadística va fer públic ahir que el preu mitjà per metre quadrat es troba en els 3.599,3 euros, és a dir, que ha apujat un 10,2% respecte a l’any 2022. Uns preus que són totalment desorbitats per la major part de la població que veu com la inversió estrangera s’està carregant la classe mitjana del país. I es pot parlar de carregar-se la classe mitjana perquè fa uns dies es va fer públic el salari a partir del qual es considera que una persona és de classe baixa al país i, tenint en compte que gran part de la classe treballadora forma part d’aquest col·lectiu, es pot parlar de desaparició de la classe mitjana.

El que sorprèn és les parròquies on estan incrementant els preus, tot i que tampoc hauria de sorprendre del tot tenint en compte que comprar pisos a parròquies centrals ja és impossible i els ciutadans estan comprant a altres indrets del país com Canillo on s’han encarit més els preus del metre quadrat, sent un 28% més que els preus de fa un any.

Aquesta situació és insostenible perquè Andorra està convertint-se en un país per a rics sense tenir en compte que és un territori que viu del turisme i que necessita aquesta classe treballadora. Uns treballadors que ja ni aspiren a poder accedir a un habitatge de propietat, però que també veuen com els lloguers tenen els preus pels núvols. Perquè sí, molt es parla de la llei de l’habitatge, però que un propietari pugui augmentar un 4,6% corresponent a l’IPC no és poca cosa i més tenint en compte que la llei dels salaris anunciada l’altre dia no afecta tots els treballadors, ja que alguns, els que porten menys temps amb contracte en una empresa no tindran dret a aquest increment de sou anunciat pel Govern. Probablement, l’Executiu no ha tingut en compte que a qui ells consideren que no se li ha d’apujar el sou no ha de pagar un pis, però la realitat no és així.