Dia a dia, moltes persones amb discapacitat motora es troben amb limitacions a l’hora de desplaçar-se en transport públic pel país. L’asimetria de les voreres, amb alçades de diferents mides, la manca de carrils especials per a les cadires de rodes i l’absència d’espais al transport públic destinats per a aquestes persones, deixen a Andorra al llistat de països amb una assignatura pendent, la de l’accessibilitat. Facilitar el transport, promoure la independència de les persones amb discapacitat motora i impulsar la inclusió dels diferents col·lectius és, en evidència, fer un pas més per conformar una societat avançada. Però per arribar a aquell privilegiat punt d’una societat diversa, cal parar esment a les necessitats de moltes persones que, avui dia, no se senten escoltades, així com destinar fons per les millores, urbanístiques i l’adaptació del transport públic. Només d’aquesta manera es podrà ser exemple de l’accessibilitat, que avui dia, és una assignatura encara pendent.