Després de mesos d'especulacions sobre la continuïtat de Francesc Robert al front de la Ràdio i Televisió d'Andorra (RTVA), liderades per algun mitjà de comunicació –que no pas tots–, ahir el cap de Govern, Toni Martí, en va anunciar la destitució tot i que no voler revelar quin pecat ha comès Robert per merèixer l'ejecció de l'ens públic. Martí es va refugiar darrera la «pèrdua de confiança personal». I va negar que estigués descontent de la gestió de l'ex-director o que el destituís per no haver seguit les directrius polítiques del Govern en la tasca informativa de RTVA, perquè el «Govern no hi ha intervingut mai». De moment no se sap perquè es destitueix Robert. Perquè no volem creure que fos per solidaritzar-se amb els companys periodistes de Canal 9 que van ser acomiadats massivament. Ningú es voldria trobar en una situació similar. Ni tampoc perquè hagi expressat qualsevol altre opinió personal a través del seus comptes personals, i no pas de RTVA, a les xarxes socials –les xarxes! Tanta democràcia resultarà que al final no és tanta, però aquest és un altre debat. Tampoc podem creure que s'hagi orquestrat una campanya de desprestigi contra ell per gosar dir que els locals de RTVA costen massa diners a RTVA. Ningú no cauria tan baix! El que si passarà ara, malauradament, és que de l'arbre caigut tothom en voldrà fer estelles. I si Robert ja ha contraatacat queixant-se de les deficiències democràtiques del nostre país en quant a llibertat de premsa i llibertat d'expressió, molts negaran que tals dèficits hagin existit mai. Potser algú, algun dia, contestarà les preguntes que van fer ahir els periodistes. És que ha fet una mala gestió? És que els comptes no són clars? Què ha dit? Què ha fet? El cap de Govern va lamentar que no acceptés presentar la dimissió i alhora presentés els comptes de l'últim exercici per no perdre credibilitat i prestigi, el proper març. Tampoc se sap si aquest tracte incloïa la mateixa indemnització que rebrà una vegada acomiadat. Cosa que qualsevol treballador, amb els temps que corren, potser valora més que el prestigi. I és que després de molts intents, algú va posar un tros de prestigi a l'olla i no en treure ni un brou.

Per a més informació consulti l'edició en paper.