La sanitat és un tema sensible que toca de ple al ciutadà. Els polític hi són molt conscients, i per això la reforma de la CASS es tracta d'un afer delicat en què cada grup parlamentari intenta vendre la seva proposta i aprofita, de passada, per desacreditar la del rival.

Ho hem pogut comprovar a final de la setmana passada, quan DA, PS i SDP es van llançar acusacions creuades desacreditant l'opinió de la resta. Resumint, per a DA els altres aprofiten una reforma de tant calat per escampar un alarmisme que el grup que dóna suport al Govern considera desproporcionat i sense cap tipus de raó. Els socialdemòcrates, per la seva banda, estan convençuts que la reforma inclou retallades que els cotitzants patiran en les pròpies carns. No han escatimat esforços per fer arribar aquest missatge per diferents vies: amb una bustiada a tots els domicilis repartint un fulletó, o una reunió informativa per explicar als assistents com serà la nova seguretat social si prospera la proposta dels demòcrates.

Per la seva banda, SDP va més lluny i opina que els gestors actuals de la sanitat pública han engegat una gradual conversió del dret a la protecció de la salut en una mercaderia que es ven i es compra, desembocant així en una privatització de la salut i per extensió de les persones.

Davant tot això DA es defensa assegurant que les informacions dels díptics que van repartir els socialdemòcrates no són verídiques i que l'objectiu del PS és crear alarmisme per aconseguir vots a curt termini, i que això no ajuda al país, i que cal analitzar la llei de la CASS juntament amb la nova Llei de serveis socio sanitaris.

Està clar que no hi ha voluntat de trobar un discurs unitari i que les visions són oposades. El discurs polític està influenciat en contentar al ciutadà. Però la sanitat és massa important. Està clar que en el context actual i, com han fet altres països, la CASS no serà la mateixa i que l'estalvi comportarà retallades. No obstant això, seria bo que en aquest àmbit s'intentés trobar el màxim de consens. Però ja se sap que això és demanar massa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.