El futur d'Arcalís es tot una incògnita. L'estació ordinenca ofereix una qualitat de neu extraordinària que reconeixen els aficionats a l'esquí. Però, com dèiem, el seu futur no està clar perquè els números són vermells i és un llast per al comú. Ahir vam conèixer una dada molt significativa. Sempre s'ha dit que les estacions són d'interès nacional perquè generen riquesa per a tot el país, però ahir aquesta afirmació és va traduir en una xifra palpable: 25 milions d'euros anuals és l'impacte econòmic d'Arcalís a nivell nacional. I podrien ser més si la carretera fos més transitable i els talls no es produíssim amb tanta freqüència.

Els membres del comú (majoria i minoria) són conscient que malgrat les pèrdues l'estació significa riquesa per a la parròquia i per al país, i estan treballant conjuntament per trobar una sortida viable, ja que l'estació costa a la corporació local 2,5 milions d'euros l'any. De moment, el primer pas serà celebrar un monogràfic per veure –segons paraules d'Enric Dolsa– si creiem o no hi creiem.

La resposta haurà de ser, per força, que sí que és creu. L'aposta per la inversió privada és poc factible mentre l'estació registri pèrdues de 2,5 milions anuals, però inevitablement s'haurà d'acudir al rescat del Govern, que hauria d'assumir la seva part de responsabilitat en un negoci que, al cap i a la fi, genera riquesa per al país i per als seus ciutadans.

Aquest és el punt que s'haurà de resoldre i que no serà fàcil. L'Executiu ja va deixar clar en el cas d'EMAP (Pal-Arinsal) que no s'involucrarà de forma directa amb aportacions en metàl·lic.

Des de l'oposició s'assenyala que tenen una proposta que anunciaran durant les reunions de la setmana que ve. Siguin quines siguin les propostes, caldrà el màxim de suports per endreçar Arcalís.

Per a més informació consulti l'edició en paper.