La nevada d'ahir va estar en boca de tothom tot i no ser un fenomen estrany en aquesta època de l'any. Igual d'habitual que el tancament dels accessos a França, encara que en aquest cas es tracta d'un problema crònic que, no per habitual, ens hi hem d'acostumar. Igual que els problemes a la xarxa viaria per conductors que encara no van equipats i que reprodueixen les típiques escenes que multipliquen els problemes per a la resta de conductors, tot i que segons la policia ja s'està sancionat a aquells que imprudentment es posen al volant del seu automòbil sense cadenes o rodes de contacte. La situació era clara, i el Centre Nacional del Trànsit va informar de la necessitat d'equipaments especials a la CG2 a la sortida d'Escaldes i a la CG3 a la Massana, i del tancament de la carretera que uneix França i el Pas de la Casa, que va deixar centenars de turistes francesos aïllats sense possibilitat de fer el camí de retorn als seus domicilis. Aquest fet repetitiu que les autoritats andorranes s'han pres amb calma davant les promeses franceses comença a malmetre la imatge d'Andorra i de ben segur que arriba un missatge distorsionat. Un exemple és una crònica del rotatiu francès La Dépeche que explicava l'odissea d'un grup d'amics que van trigar set hores per fer 180 quilòmetres, des del Pas de la Casa fins a Bouchons. Ja es pot gastar diners Andorra Turisme per captar turisme francès si després el país és notícia negativa en els diaris francesos. El president d'Iniciativa Publicitària, Jean-Jacques Carrié, va lamentar l'agost passat que no s'hagi fet cap obra de millora de la carretera d'accés a Andorra, i temia que a l'hivern s'hi repetissin els problemes d'allaus que hi va haver la temporada passada. No era difícil predir com Carrié que el Principat tornaria a tenir un hivern conflictiu perquè del Govern francès només s'ha obtingut bones paraules i promeses que no s'han complert davant una problemàtica que afecta a altres sectors com el transport. Els diferents governs han estat fins ara molt diplomàtics, i potser és el moment de fer arribar el malestar existent per aconseguir de França millores reals i no bones intencions que després no es tradueixen en millores, una qüestió que res té a veure amb els tancaments quan hi ha perill d'allaus i ha de prevaldre la seguretat de les persones.

Per a més informació consulti l'edició en paper.