El Consell de Ministres va aprovar ahir els projectes de llei d'exercici de les professions d'advocat i procurador i dels Col·legis oficials d'advocats i procuradors. El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va explicar que aquestes lleis regulen, entre d'altres coses, l'accés a aquestes professions. En el cas dels advocats, a més de la titulació en dret que ja se'ls requereix, se'ls exigirà un certificat que proposarà el mateix Col·legi d'Advocats i que previsiblement inclourà un màster en dret andorrà. Per al cas dels procuradors, que actualment poden exercir sense cap titulació formant part de les llistes que publica anualment el Consell Superior de la Justícia, a partir de l'aprovació de la llei hauran d'estar titulats en dret. Aquests requisits, però, s'estableixen per a les noves incorporacions i no per als que ja exerceixen les professions.

Es tracta d'una iniciativa necessària. D'una banda, Andorra ha de fixar uns criteris perquè aquells lletrats que exerceixen al país donin garanties de que coneixen les lleis i la jurisprudència andorrana, bàsicament per garantir d'aquesta manera un exercici de la professió de qualitat. I és que l'exercici de l'advocacia –com els metges– té una incidència directe en la vida de les persones. Els lletrats han de demostrar la seva vàlua i preparació per exercir en un país diferent d'on aconseguit el títol universitari, i no ha d'estranyar per tant que s'exigeixi una preparació complementària.

En menor mesura passa el mateix amb els procuradors, fins ara persones que no estaven preparades en lleis i que han acumulat experiència al llarg dels anys als tribunals. És important que tots els agents que protagonitzen els processos judicials demostrin la seva capacitat. Requerir una adaptació a la legislació andorrana és un buit que ara s'omple amb aquestes lleis.

Per a més informació consulti l'edició en paper.