El ministre portaveu, Jordi Cinca, ha rebatut les crítiques de l'oposició a la proposició de llei de modificació de la Llei del patrimoni cultural. Ho ha fet remarcat que l'han impulsat els comuns però s'ha mostrat convençut que «aportarà millores i solventarà neguits». Hi ha una gran majoria social, molt més representativa que l'existent al Consell General, que s'hi posa les mans al cap amb aquesta proposició de llei que la cambra parlamentària aprovarà avui amb el suport de DA i probablement amb el dels tres consellers d'SDP. No cal ser tècnic en urbanisme ni especialista en conservació de patrimoni per pensar que aquesta modificació és una aberració. Se suposa que els consellers són conscients que amb el seu vot hipotecaran generacions futures i que posen en perill un patrimoni que és de tots, no només dels 28 elegits. Implantar 20 metres de distància cautelar és una gran imprudència. El Govern s'ha doblegat davant els comuns –que el sustenten electoralment–, i els comuns ho han fet davant les pressions dels propietaris, per molt que el Grup Parlamentari Demòcrata defensi que una de les seves esmenes impedirà edificacions monstruoses. A la pàgina 3 d'avui hi poden veure un exemple amb una fotografia simulada que ha fet Icomos.

Potser els 100 metres actuals són excessius, però els 20 metres propers és el mínim si no es vol quasi tocar el monument. ¿Per què no una distància intermitja? 60 metres.

Que hi hagi reflexió, perquè el mal estarà fet. Aquells que no tinguin intenció de construir ara tramitaran projectes en prevenció que un altre Govern arregli la malifeta. Els propietaris aprofitaran el regal, pel que pugui passar. ¿Algú se'n recorda de la famosa moratòria anunciada amb megafonia i amb temps suficient per reaccionar? Temps al temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.