El Concurs de Gossos d’Atura de Canillo va arribar ahir a la seva 26a edició per constatar que el sector ramader és ben viu i que si passa per «un estat d’estancament», com va dir el ministre d’Economia, Jordi Alcobé, és ben present. De fet, el ministre també va afirmar que la ramaderia no perd caps de bestiar i que l’obtenció del segell de qualitat IGP per a la carn d’Andorra, ha estat un revulsiu que sustenta l’economia del sector. I si el concurs manté viva la tradició i mostra la simbiosi entre l’home i l’animal, en aquest cas el gos, per fer una feina gratificant, també ens recorda els nostres orígens i la nostra dependència dels recursos que la terra ens ofereix amb generositat. Uns recursos que la ramaderia ben entesa ajuda a conservar. Perquè si l’oví neteja el sotabosc, el boví també neteja i prepara les pastures d’alçada. La ramaderia a Andorra és això, una activitat sostenible, però també un atractiu turístic els mesos d’estiu. Ara bé, com tots els sectors d’activitat tampoc no passa pel seu millor moment i potser més que ajudes puntuals requereix un estatus empresarial i fiscal diferent. Un perfil que potser podrà assolir amb la Llei de societats cooperatives. La consellera general de la majoria parlamentària de Demòcrates per Andorra (DA), i ex-ministra de Medi Ambient, Olga Adellach, n’és una de les defensores, i ha estat la primera en recalcar que la nova figura societària pot representar una empenta important per a la ramaderia i la pagesia andorranes. De fet, sembla estrany que ningú no hi hagués pensat abans, sobretot quan la pagesia està buscant desesperadament productes i cultius que puguin substituir el cultiu del tabac, que com tothom sap té una data de caducitat. Només cal esperar que la nova figura societària arribi prou d’hora per salvar, o almenys perquè es pugui intentar, empreses com la de Sabors i Aromes, a punt de fer fallida en l’intent de tornar a cultivar una trumfa autòctona. Una idea que no és gens descabellada si tenim en compte que als anys 50 se n’exportaven uns pocs milers de tones. La carn d’origen geogràfic protegit està molt bé, però també cal arriscar en altres coses.

Per a més informació consulti l'edició en paper.