Sovint, en aquest món on tot va tant ràpid, confonem la part amb el tot, i es tendeix a la simplificació innecessària. Hi ha gent que veu un polític embutxacant-se diners, i treuen la conclusió que tots els polítics són uns lladres. Coneixen la història d'un banquer col·locant preferents a avis indefensos, i tots els treballadors del banc són mala gent. A més, certs mitjans de comunicació i molts opinadors públics i tertulians fomenten actituds com aquestes, de les quals confonen peres amb pomes però com que són verdes tot és el mateix.

Una de les institucions que més ha patit això és l'Església. Veure segons quins eclesiàstics que no volen renunciar als seus luxes, o veure la decoració de segons quines estances del Vaticà fa que molta gent assimili els capellans a gent rica que només pensen en ells, i més en un moment en què tot plegat s'ha vist esquitxat per casos de pedofília, poder i diners. I sembla que molta gent s'oblidi de la tasca que fa la institució. Ja no només associacions com Càritas que en depèn, sinó també del capellà de poble que sempre s'ha preocupat pels seus. N'hi ha molts, n'hi ha hagut molts i n'hi seguirà havent molts. Només cal pensar com seria ara el nostre país sense la tasca d'aquests capellans. I en tenim un de ben peculiar que aquests dies està eufòric. Mossèn Pepe Chisvert és un mossèn del segle XXI. Es comunica amb els feligresos via whatsapp, mail o el que calgui, fa misses televisades en streaming, organitza misses per joves i munta festivals de música cristiana. És una cosa que podria sonar antic i avorrit però li ha donat un nom modern i l'ha organitzat sense complexos, com un festival comercial de primer nivell. I poca broma amb el tema, que l'any passat ja va aplegar a 400 persones i enguany volen doblar el públic assistent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.