Les deu de la nit, moment de tancar els darrers serrells del diari de demà i rebem la trucada que hi ha una roda de premsa urgent en pocs minuts a l’Hospital. s’encenen les alarmes a redacció i es mobilitza el personal per anar a cobrir-ho ràpidament. Les primeres informacions apunten que s’activa el protocol per un possible cas d’Ebola. Al Periòdic activem el nostre protocol particular. Paral·lelament a l’Hospital són tot curses i nervis, els protocols seus també s’han activat però potser una mica tard. El resident va pujar des de Catalunya amb autobús, ple de gent, i fins anar a urgències va anar coincidint amb més gent. Allà dins també hi havia gent esperant a que els atenguessin i els tècnics sanitaris que el van atendre primer no duien cap mena de protecció.
Sort que finalment no serà Ebola [esperem] i no haurem de patir pel que hauria haver pogut passar, però és absolutament inevitable que si mai passa alguna cosa així el malalt es vagi passejant abans que li diagnostiquin la malaltia, per molts protocols que tinguem i moltes precaucions que es prenguin.
Quarts de dotze de la nit, la redacció bull amb la feina de periodistes, fotògrafs i maquetadors refent el periòdic que ja teníem gairebé enllestit. Es van sentint els missatges de whatsapp com van arribant als telèfons dels presents. Imatges, vídeos i missatges informatius es barregen amb gent nerviosa amb ganes de ser informada de primera mà per algú que hagi estat a l’Hospital a la roda de premsa.
Els moments de reflexió en casos així són pocs, però el que ens queda clar a tots és que és una autèntica llàstima que la tecnologia mèdica no avanci tan ràpid com la domèstica,

Per a més informació consulti l'edició en paper.