Demà és el dia mundial de l’aigua, un dia més dels molts que es celebren, amb molts motius diferents. Però que serveix, encara que sigui  per un sol dia, per conscienciar de la importància que té, especialment lluny de casa nostra. I és que aquí estem molt ben acostumats, d’aigua en sobra, som un país ubicat en un lloc on sentir córrer l’aigua pel riu és d’allò més normal, i no ens n’adonem que hi ha llocs on això és impossible ni tan sols de pensar. L’aigua és un bé escàs, molt escàs. N’hi ha que diuen que serà l’or del proper segle, i és que el que surt tan sols obrint l’aixeta és un regal per a nosaltres. Tenim la sort que aquí és molt barata, de fet molts pisos de lloguer la duen inclosa en el preu, amb la qual cosa ni tan sols ens n’adonem que l’estem pagant perquè a efectes pràctics és com si no ho féssim. La dutxa diària, rentar-nos les mans diversos cops al dia, estirar la cadena cada cop que anem al lavabo és una cosa que mentre aquí veiem com un mínim en la higiene personal, a no tantes hores d’aquí hi ha milers de nens que moren cada setmana. No és una exageració, posem-nos-ho al cap: cada any moren 760 000 nens per culpa de la necessitat d’aigua, nens de menys de cinc anys. De fet és ja la segona causa de mort infantil al món segons l’OMS. Una autèntica barbaritat que sí que és a les nostres mans, tan sols cal que en siguem conscients, que estalviem l’aigua que no ens cal llençar, sent conscients que tenim la sort de no patir racionament d’aigua, de tenir-ne de sobres, però que poc lluny d’aquí s’està convertint en una necessitat que molta gent no pot assumir. Celebrem el dia mundial de l’aigua, ni que sigui tan sols un dia, pensant-hi cada cop que obrim una aixeta durant el dia, veureu quants cops repetim l’acció a diari, i com de fàcil és, amb molt petit esforç, ajudar al nostre planeta.