Gina del Rio és el nom que més ressona aquests dies a l’esport andorrà, en especial a l’esquí. I és que no és per menys, l’esquiadora de la Federació Andorrana d’Esquí ha deixat clar que les victòries són fruit de l’esforç. Des de la temporada 2021, del Rio recull els bons resultats que va començar a plantar quan tenia tan sols 10 anys. A la temporada esmentada, l’andorrana va aconseguir una 16a posició a la cursa mass start de la Copa d’Europa júnior a Suïssa. L’any 2022, amb el Mundial júnior d’esquí de fons de Noruega on va aconseguir estar al Top30. I aquesta temporada 2023-2024, ha anat des de l’inici pel bon camí, perquè ha aconseguit podis en gairebé totes les curses. Incloent les tres medalles que l’han fet portada dels diaris andorrans, a més de ratificar-la com a referent de l’esquí de fons i l’esport femení andorrà.

–Haver guanyat les tres medalles (or, plata i bronze) als Campionats del Món júniors a Eslovènia com la fa sentir?
–Estic molt feliç i molt emocionada del que hem aconseguit. Ja no ho dic jo com a esportista, sinó com a equip. Al final va ser un or a la cursa d’Sprint, una medalla de plata als 10 km de la individual clàssic i un bronze als 20 km al mass start.

–És el primer cop que guanya tres medalles internacionals?
–Sí. De fet, els altres dos mundials van anar bé i crec que hi ha hagut una progressió tangible del meu esquí, però mai havia guanyat tres medalles.

–És conscient del que signifiquen aquests triomfs?
–La veritat és que encara no ho he assimilat gaire bé del tot, però sí, suposo que encara hi ha feina per fer, és un gran pas.

–Què creu que queda pendent?
–Ara queda pendent el pas cap a l’esquí professional en categoria de Copa del Món.

–Quin creu que ha estat el punt clau per aconseguir aquestes victòries?
–Crec que ha sigut fer bastant feina, molt esforç als entrenaments i molta feina sobretot de tot l’equip.

–Com valora la seva participació?
–La meva participació ha sigut molt positiva i ha sigut una experiència molt enriquidora. He après i m’ho he passat molt bé. A més m’ha fet créixer en l’àmbit professional però també personal. Ara mateix valoro molt el que tenim aquí.

–Sent el suport per representar al país?
–Sí, les ajudes que ens donen i tot l’equip ens ajuda molt. La federació és una part molt important de suport per nosaltres els esportistes. Sempre ens donen molt suport i busquen que estiguem còmodes. Jo crec que fan (els de la Federació d’Esquí d’Andorra) bastant bé la seva feina.

–Ara mateix s’està preparant per a una altra competició.
–Sí, ara em queda la Copa Europa, la qual es disputarà a Schilpario. Itàlia. I  les finals de la Copa d’Europa, que tindran lloc a Premarol.

–S’ha vist que les altes temperatures afecten a les pistes d’esquí del país. També condicionen els entrenaments?
–Els condiciona molt. Ho he notat bastant. De fet, ara haurem de marxar a esquiar i fer els entrenaments fora perquè aquí no tenim suficient neu per entrenar. Només hi ha un quilòmetre. La veritat és que és un tema preocupant. Una solució podria ser fer una campanya de conscienciació a tota la població i intentar agafar uns hàbits més sostenibles.

–Té referents?
–Tinc tant esportistes reconeguts com de la meva vida, els meus pares són els millors referents que puc tenir, em fan costat sempre. I a l’esquí podria dir que l’esquiadora noruega Björgven i la sueca Frida Karlsson.

–Ara mateix s’ha convertit en tot un referent de l’esquí de fons al Principat. Es planteja alguna mena d’objectiu?
–Com a referent de l’esport, el meu objectiu seria el mateix que fins ara, fer-ho bé, estar en posicions capdavanteres, així com a les competicions internacionals i Sèniors. Però sobretot, passar-m’ho bé, perquè també és un objectiu molt important. Jo gaudeixo molt i crec que és molt important perquè l’èxit es sostingui en el temps.

–Com fa perquè la pressió no influeixi en aquesta part que diu de gaudir de les competicions?
–Sempre he intentat mantenir-me allunyada dels comentaris, intento fer una mena de depuració abans de les competicions. A més de buscar molt suport al meu entorn i sostenir-me amb la gent que m’estima, amb l’equip, els familiars i amics.

–Té algun truc per fer-ho?
–Sí, per exemple, als mundials i grans competicions intento no mirar massa el mòbil, sobretot a les xarxes socials.

–Com a esportista, quina és la clau per mantenir una bona salut mental?
–Des del Govern ens proporcionen molta assistència psicològica. Jo estic treballant amb PsicoB, que crec que és un factor bastant important per saber gestionar algunes situacions.

–Com es veu a futur?
–Em veig vivint pel Pirineu, per Andorra sent esquiadora professional. M’agradaria quedar-me al Principat i viure-hi, però sense deixar la meva parròquia que és Sant Julià de Lòria.

–Què destacaria de la seva parròquia?
–Que donen molt suport a l’esquí de fons. A més dels espais de natura amb els quals compta i les pistes on puc entrenar. Sempre entreno per aquí i estic molt contenta de com ens ajuden des del Comú.

–Què queda pendent a la seva carrera?
–Encara hi ha molt camí per recórrer, jo vull poder millorar moltes coses. Em falta experiència, sobretot. De fet, jo crec que he acabat de començar, que ara és l’inici de tot. Vull tenir l’experiència suficient per poder competir amb els professionals més reconeguts a les diferents Copes del Món i les Copes d’Europa.

–Es podria dir que aquestes tres medalles són un punt d’inflexió?
–Sí, totalment, tot i que encara hi hagi camí per recórrer.

–Què creu que pot aportar per l’esquí andorrà?
–Puc aportar, o intentaré aportar almenys bons resultats, però sobretot intentar aportar motivació pels joves, que hi ha en molts clubs. I veure si desenvolupem encara més aquest esport al país.

–Homenatges com el que li van fer el passat diumenge els nens i nenes del NEC al Festival Nòrdic confirmen la sensació de referent de l’esquí de fons?
–Sí, em vaig sentir molt contenta perquè la veritat és que em fa molt feliç que tota aquesta gent gaudeixi com jo de l’esport, de l’esquí de fons. No m’esperava que em rebessin tan bé.

–Què li aporta l’esquí de fons?
–M’aporta uns valors molt positius perquè em fa ser constant amb la feina, em fa sempre buscar la superació. Sempre intentes ser millor.

–Li agrada superar-se?
–Sí, jo crec que l’objectiu principal també és competir però també contra mi. Ser millor cada any i mantenir una progressió.