JOAN ROSSELL President Hi arribarem Andorra
JOAN ROSSELL: «L’alegria de les persones torna al 300% els esforços»
Hi arribarem Andorra organitza cada any sis sortides amb l’objecitiu de dur persones amb mobilitat reduïda al major potencial que tenim al país: «Les muntanyes». Axií ho explica Joan Rossell, president de l’associació que cada any organitza un dinar solidari, juntament amb Rotary Club Andorra, per tal de poder adquirir material per fer aquestes sortides. Enguany, una setantena de persones van voler aportar els seu gra de sorra a la causa. / PER MARISA DA COSTA
–Aquesta setmana es va celebrar el 4t dinar benèfic organitzat pel Rotary Club en favor de Hi arribarem. Com va anar?
–Cada any, i gràcies a la solidaritat de persones que ens donen ampolles de vi –algunes amb molt de valor– per a realitzar un sorteig el dia del dinar. Enguany s’han venut una setantena de butlletes a uns preus de 30 o de 60 euros.
–Quina és la destinació dels diners recaptats?
–L’objectiu és adquirir material per a l’associació que s’emprarà per a poder portar les persones amb discapacitat a la muntanya, ja sigui amb les activitats d’esquí o bé a l’estiu, quan els duem als refugis.
–De quin material es tracta?
–Tenim dos tipus: d’una banda, unes cadires especials per poder fer la pràctica de l’esquí. La persona que la porta és un esquiador format que condueix la cadira que porta a la persona que per sí sola no pot fer-ho –asseguda al davant– per les pistes d’esquí. Per a ells, malgrat estar asseguts, tenen la sensació d’estar esquiant perquè senten totes les sensacions.
–I de l’altra banda?
–El més bonic que tenim al país són les muntanyes. Per poder-los dur, durant l’estiu, a l’alta muntanya, tenim unes cadires amb una mena de roda al mig i un arnés al davant, habilitada amb unes palanques. Es necessiten quatre persones per dur la persona asseguda. Els trossos en què es pot rodar, els fem rodar. Quan no és possible, els aixequem. Com a títol d’exemple: ara fa dos anys vam pujar a una cota de 1.800 metres. L’any passat ja vam arribar als 2.300 al llac de l’Estanyó, on vam fer un dinar Per la nit vam muntar una gresca increïble al refugi de Sorteny, acompanyats d’un astrofísic, amb balls i contes al voltant del foc inclosos.
–Quants voluntaris tenen?
–Estem al voltant dels 200 voluntaris. Sovint són pares amb nens; quan fem les sortides d’esquí venen les famílies completes. Per un altre costat, els veterans del rugbi ens ajuden sovint, així com bombers, banders, gent del cos de la Policia... Tenim un fitxer molt divers! Tothom està benvingut i a les sortides sempre ho passem molt bé.
–I les persones amb mobilitat reduïda?
–El somriure i les seves cares no tenen preu; ens tornen el que fem al 300% només amb les seves rialles, crits i alegries.
–Quants són, aproximadament?
–A l’hivern duem una vintena de persones i durant l’estiu es mou entre la trentena i les quaranta persones.
–Les ampolles per als sortejos d’on provenen?
–Tenim empreses majoristes del país que col·laboren, així com també particulars amb botelles a casa que decideixen cedir-nos. Hem arribat a subhastar uns vins que, si es demanessin en un restaurant, podrien arribar a valdre 700 euros!
–A banda del sorteig, què oferia, el dinar?
–Vam mostrar un recull d’imatges de totes les sortides que hem fet: en fem cinc a l’hivern i una excursió estival, passem un cap de setmana a la muntanya.
–Què han pensat fer amb els diners d’aquest any?
–Esperem poder comprar una cadira que es diu Joëlette, que té una roda de BTT, per poder pujar els nens a la muntanya a l’estiu. En tenim dues; ens en caldria una altra.
–Què ha de fer, qui ho vulgui, per participar de les sortides?
–Només apuntar-se a través del nostre web: www.hiarribarem. org. Un correu, una trucada... Nosaltres agafem les dades. Tothom està benvingut!
–Tothom es benvingut, però necessiten professionals d’algun àmbit en concret?
–L’any passat, per exemple, vam demanar a un senyor que té una mula que ens ajudés a traginar amb els dinars fins al llac. La gent i les entitats, però, ens ajuden molt: les estacions ens donen tiquets per a les persones que acompanyen els discapacitats, el Comú d’Ordino i els encarregats del refugi de Sorteny... Molta gent ens ajuda.
–I el Govern?
–També; ens presentem a les subvencions i el Govern ens ajuda.
–A banda del dinar i el sorteig, quines altres accions fan?
–Per exemple: em fet una col·laboració amb el club internacional amb els anglesos residents a Andorra. Fan un dia d’activitats a Pal per a les famílies i, el que recapten amb la diada va a diferents associacions, entre elles nosaltres. Una de les cadires la vam aconseguir gràcies a aquesta entitat. Després, una part del recaptat amb la Ultra Trail també ens arriba.
–En general, són sensibles amb vostès.
–Estem molt agraïts per les ajudes; és molt difícil conscienciar la gent perquè tothom treballa i està traginat, però estem molt contents.
–Què troben a faltar?
–Volem fer moltíssimes, clar, com sortides amb parapent. Però anirem fent poc a poc!
–Aquesta setmana es va celebrar el 4t dinar benèfic organitzat pel Rotary Club en favor de Hi arribarem. Com va anar?
–Cada any, i gràcies a la solidaritat de persones que ens donen ampolles de vi –algunes amb molt de valor– per a realitzar un sorteig el dia del dinar. Enguany s’han venut una setantena de butlletes a uns preus de 30 o de 60 euros.
–Quina és la destinació dels diners recaptats?
–L’objectiu és adquirir material per a l’associació que s’emprarà per a poder portar les persones amb discapacitat a la muntanya, ja sigui amb les activitats d’esquí o bé a l’estiu, quan els duem als refugis.
–De quin material es tracta?
–Tenim dos tipus: d’una banda, unes cadires especials per poder fer la pràctica de l’esquí. La persona que la porta és un esquiador format que condueix la cadira que porta a la persona que per sí sola no pot fer-ho –asseguda al davant– per les pistes d’esquí. Per a ells, malgrat estar asseguts, tenen la sensació d’estar esquiant perquè senten totes les sensacions.
–I de l’altra banda?
–El més bonic que tenim al país són les muntanyes. Per poder-los dur, durant l’estiu, a l’alta muntanya, tenim unes cadires amb una mena de roda al mig i un arnés al davant, habilitada amb unes palanques. Es necessiten quatre persones per dur la persona asseguda. Els trossos en què es pot rodar, els fem rodar. Quan no és possible, els aixequem. Com a títol d’exemple: ara fa dos anys vam pujar a una cota de 1.800 metres. L’any passat ja vam arribar als 2.300 al llac de l’Estanyó, on vam fer un dinar Per la nit vam muntar una gresca increïble al refugi de Sorteny, acompanyats d’un astrofísic, amb balls i contes al voltant del foc inclosos.
–Quants voluntaris tenen?
–Estem al voltant dels 200 voluntaris. Sovint són pares amb nens; quan fem les sortides d’esquí venen les famílies completes. Per un altre costat, els veterans del rugbi ens ajuden sovint, així com bombers, banders, gent del cos de la Policia... Tenim un fitxer molt divers! Tothom està benvingut i a les sortides sempre ho passem molt bé.
–I les persones amb mobilitat reduïda?
–El somriure i les seves cares no tenen preu; ens tornen el que fem al 300% només amb les seves rialles, crits i alegries.
–Quants són, aproximadament?
–A l’hivern duem una vintena de persones i durant l’estiu es mou entre la trentena i les quaranta persones.
–Les ampolles per als sortejos d’on provenen?
–Tenim empreses majoristes del país que col·laboren, així com també particulars amb botelles a casa que decideixen cedir-nos. Hem arribat a subhastar uns vins que, si es demanessin en un restaurant, podrien arribar a valdre 700 euros!
–A banda del sorteig, què oferia, el dinar?
–Vam mostrar un recull d’imatges de totes les sortides que hem fet: en fem cinc a l’hivern i una excursió estival, passem un cap de setmana a la muntanya.
–Què han pensat fer amb els diners d’aquest any?
–Esperem poder comprar una cadira que es diu Joëlette, que té una roda de BTT, per poder pujar els nens a la muntanya a l’estiu. En tenim dues; ens en caldria una altra.
–Què ha de fer, qui ho vulgui, per participar de les sortides?
–Només apuntar-se a través del nostre web: www.hiarribarem. org. Un correu, una trucada... Nosaltres agafem les dades. Tothom està benvingut!
–Tothom es benvingut, però necessiten professionals d’algun àmbit en concret?
–L’any passat, per exemple, vam demanar a un senyor que té una mula que ens ajudés a traginar amb els dinars fins al llac. La gent i les entitats, però, ens ajuden molt: les estacions ens donen tiquets per a les persones que acompanyen els discapacitats, el Comú d’Ordino i els encarregats del refugi de Sorteny... Molta gent ens ajuda.
–I el Govern?
–També; ens presentem a les subvencions i el Govern ens ajuda.
–A banda del dinar i el sorteig, quines altres accions fan?
–Per exemple: em fet una col·laboració amb el club internacional amb els anglesos residents a Andorra. Fan un dia d’activitats a Pal per a les famílies i, el que recapten amb la diada va a diferents associacions, entre elles nosaltres. Una de les cadires la vam aconseguir gràcies a aquesta entitat. Després, una part del recaptat amb la Ultra Trail també ens arriba.
–En general, són sensibles amb vostès.
–Estem molt agraïts per les ajudes; és molt difícil conscienciar la gent perquè tothom treballa i està traginat, però estem molt contents.
–Què troben a faltar?
–Volem fer moltíssimes, clar, com sortides amb parapent. Però anirem fent poc a poc!