Omar El Bachiri dirigirà dilluns una tertúlia sobre assetjament escolar, un tema que preocupa molt a les famílies dels menors afectats. L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Nacional a les a les 20 hores. 

 

–N’he vist bastants. I quan parlo amb ells comencen a plorar. 

 

–Com a psicòleg trobo interessant tractar amb els agressors. I també ploren sovint quan parlo amb ells. M’expliquen sovint que els seus pares els peguen, que no els hi donen de menjar, que no estan per ells... I això és molt trist, arriben a l’escola amb l’autoestima molt baixa. 

 

–L’autoestima baixa pot enfocar tan cap a víctima com cap a agressor, depèn de com és cada persona. Si et sumís i plores, seràs assetjat. Si respons amb rebel·lia, seràs l’agressor. Pot passar també que un nen plori a l’escola però sigui rebel a casa. 

 

–Hi ha pautes importants. La primera, si el nen quan torna a casa no és el mateix, és més agressiu o més apàtic. La segona, si menja més perquè té ansietat o no menja. La tercera, si arriba a casa hi ha perdut moltes de les coses de l’escola: els bolígrafs, l’estoig, etcètera. També si vol canviar d’imatge molt sobtadament. 

 

–Hi ha conceptes que socialment estan mal vistos com està gras, portar ulleres... I què acaben provocant que la gent, especialment els adolescents, ens jutgin i es posin amb nosaltres. La clau està en acceptar que tots som diferents. 

 

–És molt important que hi hagi comunicació amb els fills. Es diu intel·ligència emocional. A l’escola es diu intel·ligència acadèmica, és diferent. L’escola és un reflex del que hi ha a casa. Amb l’infant, has de potenciar l’autoestima i el bon rotllo a casa. Potenciar les seves habilitats. Si de 15 matèries en suspèn 10, cal potenciar les cinc que ha aprovat per augmentar la seva autoestima. I el més important és canviar l’hauria pel preferiria perquè si no tot són obligacions. Per exemple, imaginem que té un examen de mates: hauria de treure un 10. No. Preferiria treure un 10 però si trec un nou, no està malament. 

 

–Han de saber que és molt important que els fills ajudin a casa, col·laborar. Una altra cosa important és escoltar als nostres fills. Si quan el nen té cinc anys no fem cas a una petita cosa que ens explica i que per ell és important, és probable que quan sigui més gran no ens ho vulgui explicar perquè pensa que no l’escoltarem. 

 

–Exacte. Mira, hi ha quatre maneres d’educar els fills. Una, l’autoritària. Aquí mano jo per autoritat. No tens eines per parlar i t’imposes. El fill et farà cas per por, no per amor. Quan estigui fora de casa pot ser o rebel o sumís. Rebel perquè per fi en algun lloc podrà manar ell o sumís perquè té por a dir la seva. La segona seria la part contrària, la permissiva. Te l’estimes molt i li dones tot. Cau, l’aixeques. Suspèn, culpa del professor. Vol això, li dónes. Ho fas amb amor perquè et penses que fas bé però no l’ajudes. Després està la indiferent. Primer vaig jo com a pare i després vas tu com a fill. El nen així se sent perdut perquè sent que ningú l’estima i la falta d’amor és molt important. També pot desencadenar en sumís o en rebel. I l’última, i la bona, la democràtica. Tu poses unes normes i si no li semblen bé i les vol canviar cal que raoni. Li dius que ha d’estar a les vuit a casa i no vol. Cal preguntar per què. I que argumenti. L’obligaràs a pensar per ell mateix, a potenciar la seva independència. Li expliques tu també per què li manes el que li manes.

 

–A partir de 15 anys, els que abans ploraven, ara van cap al tabac, l’alcohol, les drogues, amb un grup d’amics per refugiar-se. I el que abans reaccionava amb rebel·lia, anirà cap a l’esport o la cultura, llegir molt per evadir-se. Depèn de la manera de ser de cada un. 

 

–Ser feliç amb el que ja tens: menjar, beure i tenir un lloc on dormir i accés als medicaments. Això és la base per sobreviure. Tot el que vingui després, millor per tu. També dono pauses per estalviar i explico que el més important és saber per a què vols estalviar. 

 

–Sí, ja tinc el segon llibre i estarà en venta a l’agost. Es diu Vivo como quiero i aquí parlaré de com invertir els ingressos. I en tinc un tercer en ment que serà més novel·la i que tractarà tot el que t’he explicat de l’assetjament però en una història de ficció.