Wednesday Lips farà una preestrena del seu quart treball demà a la nit a la Fada Ignorant. El duet que visitarà el Principat presentarà el disc d’una manera ben especial, demanant la col·laboració del públic. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Presentaran el seu quart treball a Andorra però encara no està al mercat.
–És una presentació una mica particular perquè és una preestrena. Nosaltres encara no hem entrat a estudi i el que volem fer és compartir amb el públic les cançons en el seu procés creatiu. Els preguntem, per exemple, quin creuen que ha de ser el single. Crec que la idea és bastant novedosa, ja que normalment presentem a la gent projectes ja empaquetats i tancats. El que volem és fer partícip la gent en el procés creatiu.

–I com els fan participar?
–Portem com unes petites targetes amb un parell o tres de preguntes que la gent durant el concert pot respondre. I també tenim un espai més obert perquè ens facin arribar qualsevol altre comentari. La gent normalment no és preguntada sobre aquests temes i els hi fa il·lusió i gràcia poder dir la seva. I realment el feed-back ha estat molt bo i molt ric.

–El disc es diu Fer i desfer. El títol va relacionat amb aquesta idea de fer participar el públic?
–Sí, ve per aquesta idea de work in progress. Són cançons per fer i desfer el que calgui. Si hi ha una cançó que finalment pensem que no ha de formar part del treball, no hi serà, i a l’inversa. Per exemple, hi ha una cançó que ara mateix no té títol i demanem a la gent que ens faci propostes. Per tant, estan tant fetes o tant per fer com el públic o nosaltres, que al final som els qui tenim l’última paraula, vulguem. Diguéssim que és un referèndum no vinculant [riu].

–És el primer dels quatre treballs que feu en català. Per què aquest canvi?
–Són ja nou anys que portem amb Wednesday Lips i fins ara no havia sortit tot i que molta gent ens ho havia proposat. Sempre vam dir que no seria un canvi que faríem perquè toqués sinó perquè ens vingués molt de gust. Ha coincidit en el moment de treure un nou disc i ja vaig notar que les lletres sortien en català i que lligava amb la musicalitat del grup, de manera que mantenim l’estil propi.

–Els resulta més fàcil transmetre amb la seva llengua materna?
–Sí. Tot i que l’anglès és una llengua que està molt present, la transparència que dóna cantar amb la teva llengua materna tant el que ho envia com el qui ho rep, és molt més gran. Aquesta és una de les coses que ens han dit en moltes de les opinions escrites. A la gent ara li arriba més perquè entenen millor el missatge de les lletres. Aquesta transparència dóna una part més propera que molta gent agraeix.

–L’objectiu de les seves lletres és parlar de temes quotidians però també tenen un vessant crític.
–Hi ha una part de temàtica més de crítica social, de disfuncionalitats del món d’avui en dia que malauradament són moltes. Però al final, moltes vegades hi arribem o se’ns posa la pell de gallina quan el tema ens arriba amb una persona més propera. Alguna vegada he escoltat a dir que s’ha d’escriure sobre allò que coneixes. No em sentiria en veu de parlar d’una problemàtica que no és meva. Però des del que vivim o des de l’empatia és important posar veu a aquestes qüestions i si es fa des d’aquest punt més íntim i proper és més fàcil arribar a la gent.