XAVI LOBO APARICI Músic
XAVI LOBO APARICI: «L’important d’una cançó és que la lletra t’emocioni»
El músic barceloní Xavi Lobo Aparici està realitzant una gira acústica prèvia a l’enregistrament del seu proper treball. Avui, a les 11 de la nit, farà parada a Andorra on revisarà cançons antigues i en presentarà de noves. / Per Lídia Raventós
–Com definiria el seu estil de música?
–Sobretot el que faig és música americana en anglès però també en castellà. Faig blues, soul, rock and roll.
–S’ha plantejat cantar també en català?
–Sí, de fet vaig fer una cançó per un esdeveniment al Camp Nou i la veritat és que m’agrada com sona. Potser fins i tot és més musical que en castellà. Però no escric amb cap llengua per una raó d’oportunitats o d’obrir portes. Normalment és en castellà perquè amb la meva mare parlo aquesta llengua, però escric amb la llengua que em surt.
–Està realitzant una gira acústica prèvia a l’enregistrament del seu nou treball. Què ens pot avançar del seu proper àlbum?
–La veritat és que portava molt de temps treballant amb els mateixos músics i tenia ganes de canviar. Mantinc un dels pilars fonamentals que és el baixista però en aquest cas tocarà el piano, així que també serà diferent. També he trobat una noia que tocarà la bateria i em feia gràcia perquè sempre treballo amb nois. La idea és que ara estem preparant els temes i després de l’estiu gravarem. I gravarem en directe que és el que a mi sempre m’agrada. Tocant i cantant tots a l’hora i res de pistes ni gravar per capes. Crec que el resultat és més natural. Per ara tinc unes 27 cançons finalistes, 7 en anglès i 20 en castellà. Però el més maco de canviar de banda és també conèixer la seva opinió i que cadascú aporti la seva part.
–Com és el procés de composar una cançó? Què és el que t’inspira?
–Jo sóc 100% de lletres. Per mi el més important d’una cançó és la lletra. I no que la lletra sigui la bomba sinó que la manera d’explicar-ho t’emocioni, t’interessi. Crec que una bona lletra sempre pot acabar sent una bona cançó i en canvi una bona música no té perquè ser una bona cançó. Escric cada dia i a tot arreu. Intento que sigui com el meu ofici, com una rutina. Escriure sobre el que sigui: notícies que has llegit, llibres, històries que vius, gent que veus... I la veritat és que escric molt per mi. És com una mena de diari, una teràpia.
–És complicat viure de la música?
–És complicadíssim. Jo afortunadament no em queixo perquè treballo moltíssim. A Barcelona hi ha un circuit d’actuacions en acústic diàries i ara mateix menys els dilluns toco cada dia. També és cert que hi ha èpoques i èpoques. Moments que sembla que va molt bé i de sobte tanquen un bar o contracten algú que fa música a un preu més barat. Però suposo que com a qualsevol feina, no és fàcil viure de res. A nivell d’oportunitats sí que és veritat que potser és diferent. Més que res perquè és un món poc regulat i és molt volàtil. Però al final això també li dona una mica de risc i emoció.
–Quin consell donaria a un jove que volgués començar en aquest món?
–Això sí que és atrevir-me! Els diria que són hores. Sí que hi ha una petita part de talent però al final és posar hores i treballar. I no voler fer grans coses, anar fent. Hi ha gent que amb quatre paraules t’explica una història que t’enganxa. I hi ha gent que és catedràtica i t’explica uns rotllos que t’adorms. Amb la música passa el mateix.