Mercè Cañabate Vie va néixer a Sant Andreu del Palomar, Barcelona el 1959. El 1986 es va traslladar a Andorra per un mes i porta aquí des d’aleshores. Al gener del 1991 va ser de les primeres veus de la renascuda Ràdio Andorra i des del gener de  2011 és la veu de les notícies del vespre de Cadena Pirenica.

-Perquè vàreu triar aquest ofici?
-Per atractiu, per que em va cridar moltíssim l’oportunitat que se’m presentava d’entrar en un món com aquest. En aquell moment era completament desconegut per a mi i era tot un repte i la veritat és que em va encantar. Enganxa i ja no ho pots deixar

-Com era abans la feina?
-Ha canviat molt. A nivell tecnològic hem fet passes de gegant. Abans ho gravàvem tot amb cinta oberta, els «Revox». Per preparar un informatiu havies de preparar una pila de bobines de cintes d’àudio i que no tinguessis la mala sort que se’n desmuntés alguna pel camí. Ara tot això passa per l’ordinador, ho graves tot allà i no tens res físicament. A l’hora de muntar un tall d’àudio s’han fet passes immenses. Fèiem servir màquines d’escriure i quan no n’hi havia prou fèiem les notícies a mà.

-I les fonts d’informació? Han canviat també?
-A l’hora de rebre la informació ara arriba per internet amb una facilitat extraordinària. Nosaltres vam començar a Ràdio Andorra reescrivint i traduint les notícies del teletext de la televisió. Quan vam sortir al carrer l’any 91 la gent no estava acostumada a que els anessis a preguntar, no hi havia la cultura aquesta de la difusió i de donar a conèixer el que estàs fent. Fins aquell moment només hi havia una ràdio i uns setmanaris.

-Hi ha coses que han empitjorat?
-Hem de ser optimistes i mirar el millor, però el país potser no dóna més de si per a tants mitjans i tanta gent que hi treballa.

-Què és el millor d’aquesta feina?
-M’agrada molt la immediatesa, la col·laboració, és una feina que no fas tu sol, sempre necessites d’algú més. Cada vegada menys, doncs pots estar parlant i portant els controls alhora, però a mi una de les coses que més m’agrada de la ràdio és que és feina d’equip.

-I el pitjor?
-A nivell personal, com que sempre penso que puc fer les coses millor del que les faig, sempre em falta temps. És una mica contradictori doncs cal immediatesa, però ho trobo a faltar.

-Perjudiquen a la vida familiar els horaris?
-Sobretot si fas un treball de camp i has de sortir al carrer. Has d’estar sempre disponible sigui quan sigui, doncs no saps mai quan passaran les coses. Jo per la meva condició familiar he tingut un altre tipus de feina de locució dins de l’estudi i això m’ha permès compaginar-ho una mica més amb la família. Però el periodisme és així. Has d’anar a buscar la notícia, no ve a buscar-te a casa.

-La relació amb superiors i companys és igual?
-Jo crec que si fa o no fa està igual. Depèn de les persones, que siguin més obertes, que imposin més respecte... Vint-i-cinc anys enrere érem tots més joves i teníem una altra manera de fer i de tractar a la gent. Quan et fas més adult potser dius moltes més coses que abans no diries, però això ja ve amb la maduresa de la persona. Crec que dins d’un ambient de feina depèn més de la gent més que de la feina que estiguis fent.

-Ha canviat l’audiència?
-L’audiència ara s’ha de repartir, té molts més llocs d’on informar-se. La gent jove més aviat es llença cap a la música que no cap a veure què és el que passa al món. Potser ara és una altra franja d’edat la que escolta més informatius que no la gent jove.

-És gaire estressant?
-Si et provoca molt d’estrés és que no estàs preparat per fer-la. La immediatesa ja comporta que t’has d’afanyar, que no pots entretenir-te gaire i que has de córrer quan et toca entrar en antena. Si això t’afecta a nivell físic o t’atabala és millor que facis una altra cosa. Has de tenir el cap fred i fer el que toca en aquell moment sense estressar-te.

-Recomanaríeu a un jove que comenci ara la feina de locutor?
-A mi com que m’agrada molt recomano les coses que a mi m’agraden i que em satisfan . Però primer de tot li ha d’agradar. Si no li agrada o li agafa la mandra, cosa que es porta bastant entre els joves, tampoc seria el millor per a ell. S’ha d’interessar per les coses que estan passant al món, s’ha de ser una persona activa.