Carlos de Jesús Director tècnic de la FADEA
CARLOS DE JESÚS: «Hem donat signes que treballem per a tothom»
El 2006 va començar com a voluntari de la Faderació Andorra d’Esports Adaptats (Fadea), per passar després a ser entrenador d’esquí fins a posteriorment director tècnic i coordinador de les activitats. Amb la seva tasca ajuda a les persones amb una discapacitat a mantenir-se actius.
–L’evolució de la Fadea ha estat constant, en nombre d’esportistes, disciplines i activitats que desenvolupen…
–Quan vaig començar hi havia només cinc federats en actiu i ara en són 42. Hem arribat a tenir fins a 14 disciplines i ara en tenim unes vuit en funcionament.
–Han hagut de fer una llarga tasca informativa per donar-se a conèixer....
–Ha costat molt. Ens vam interessar pels esports que feien falta i vam parlar amb centres de salut i el ministeri d’Afers Socials. La millor publicitat que hem tingut és el boca-orella, de gent que ens coneixia que n’han convençut d’altres per a que vinguin amb nosaltres. Gent que s’ha trobat estigmatitzada a causa d’una lesió o tenia problemes psicològics i per aquesta causa han vingut, han vist altres persones amb una discapacitat similar, que es mantenen actives i que abans no havien fet esport. És molt gratificant veure com els canvia la cara pel món que se’ls obre. Coses així donen moltes ganes de tirar endavant.
–Els inicis van ser fàcils?
–Ens vam passar molts anys explicant qui som i el que fem. Enlloc ens coneixien. Avui en dia, per sort, és molt diferent. Ens coneixen arreu, perquè hem donat signes que treballem per a tothom.
– Costa que s’animin a practicar un esport?
–Es troben en una situació que se senten perdudes, que han d’adaptar-se a moltes coses a la vida. Fent esport senten sensacions que tenien abans i llavors canvien el xip pensant que si poden fer això, també poden fer-ne d’altres. És un repte del dia a dia. Guanyen en equilibri, comparteixen espais socials, els canvia l’estat d’ànim i d’altres aspectes. Des de l’esport es pot normalitzar el sistema de vida.
–I compten amb uns recursos limitats...
–Anem molt justos. Evidentment en voldríem més i treballem amb el que tenim. Però només podem estar agraïts amb les persones, empreses i institucions que ens ajuden.
–Amb els esportistes que tenen aconsegueixen resultats destacats...
–Pels pocs que som, tenim quatre esportistes a un molt bon nivell com l’Albert Llovera en automobilisme, que tothom el coneix i ha aconseguit grans resultats. El Roger Puig demostra que té molt potencial en esquí alpí, així com Xavi Fernàndez en handbike i Jordi Casellas en tir amb arc. Demostra que les coses s’estan fent bé.
–Quins projectes esportius de futur tenen?
–En tenim un de molt maco amb altres països com els Estats Units, Itàlia, Gran Bretanya, França i altres. Treballem per a que als Jocs Paralímpics de Tòquio del 2020 el tir amb arc per a invidents sigui oficial, o almenys de demostració. Fins ara no s’ha pogut fer per manca de països, però ara és diferent. Tenim molta confiança que sigui una realitat. A Andorra volem fer un open internacional. En ciclisme potenciar la competició que fem, així com en esquí, portant alguna cursa IPCAS o de la Copa d’Europa.
–L’evolució de la Fadea ha estat constant, en nombre d’esportistes, disciplines i activitats que desenvolupen…
–Quan vaig començar hi havia només cinc federats en actiu i ara en són 42. Hem arribat a tenir fins a 14 disciplines i ara en tenim unes vuit en funcionament.
–Han hagut de fer una llarga tasca informativa per donar-se a conèixer....
–Ha costat molt. Ens vam interessar pels esports que feien falta i vam parlar amb centres de salut i el ministeri d’Afers Socials. La millor publicitat que hem tingut és el boca-orella, de gent que ens coneixia que n’han convençut d’altres per a que vinguin amb nosaltres. Gent que s’ha trobat estigmatitzada a causa d’una lesió o tenia problemes psicològics i per aquesta causa han vingut, han vist altres persones amb una discapacitat similar, que es mantenen actives i que abans no havien fet esport. És molt gratificant veure com els canvia la cara pel món que se’ls obre. Coses així donen moltes ganes de tirar endavant.
–Els inicis van ser fàcils?
–Ens vam passar molts anys explicant qui som i el que fem. Enlloc ens coneixien. Avui en dia, per sort, és molt diferent. Ens coneixen arreu, perquè hem donat signes que treballem per a tothom.
– Costa que s’animin a practicar un esport?
–Es troben en una situació que se senten perdudes, que han d’adaptar-se a moltes coses a la vida. Fent esport senten sensacions que tenien abans i llavors canvien el xip pensant que si poden fer això, també poden fer-ne d’altres. És un repte del dia a dia. Guanyen en equilibri, comparteixen espais socials, els canvia l’estat d’ànim i d’altres aspectes. Des de l’esport es pot normalitzar el sistema de vida.
–I compten amb uns recursos limitats...
–Anem molt justos. Evidentment en voldríem més i treballem amb el que tenim. Però només podem estar agraïts amb les persones, empreses i institucions que ens ajuden.
–Amb els esportistes que tenen aconsegueixen resultats destacats...
–Pels pocs que som, tenim quatre esportistes a un molt bon nivell com l’Albert Llovera en automobilisme, que tothom el coneix i ha aconseguit grans resultats. El Roger Puig demostra que té molt potencial en esquí alpí, així com Xavi Fernàndez en handbike i Jordi Casellas en tir amb arc. Demostra que les coses s’estan fent bé.
–Quins projectes esportius de futur tenen?
–En tenim un de molt maco amb altres països com els Estats Units, Itàlia, Gran Bretanya, França i altres. Treballem per a que als Jocs Paralímpics de Tòquio del 2020 el tir amb arc per a invidents sigui oficial, o almenys de demostració. Fins ara no s’ha pogut fer per manca de països, però ara és diferent. Tenim molta confiança que sigui una realitat. A Andorra volem fer un open internacional. En ciclisme potenciar la competició que fem, així com en esquí, portant alguna cursa IPCAS o de la Copa d’Europa.