–Feia temps que estava familiaritzada amb el funcionament del Consell, quan va entrar a formar-ne part com la primera dona de la història del país?
–Doncs no. Fins aquell moment, vaig estar com a representant al Comú d’Andorra la Vella. Va ser tot molt ràpid i sense gaire marge de maniobra, pel que vam haver d’adaptar-nos com es va poder.

–Va tenir molta repercussió social?
–Doncs sí. Vaig rebre moltes felicitacions i diverses cartes, sobretot fent èmfasi en què era la primera dona escollida abans de països com Suïssa.

–Encara forma part de Liberals d’Andorra?
–Sí, per descomptat. Sempre he estat molt fidel als meus ideals. És el meu ramat, amb el que m’identifico plenament.

–Va ser una maniobra reivindicativa?
–Per res del món. Va ser totalment aleatori. Segurament estava al tercer o al quart lloc per la cua i em va tocar.

–Hi va haver molta crítica per part d’algun sector de la societat?
–Per res del món. Molta gent em parava pel carrer per felicitar-me i transmetre’m energia positiva. Va ser un moment molt emocionant.

Per M.S.