Manel Niell Micòleg del CENMA
MANEL NIELL: «L’organisme més gran del món és un fong»
Manel Niell acompanyava el seu pare a buscar bolets molt abans que acabés llicenciant-se en Biologia i especialitzant-se en Micologia, és a dir, la ciència que estudia fongs i bolets. Ha dedicat tota la seva vida professional a la recerca a centres com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona i, ara, al Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA). / Per Mireia Aguilar Pardo
–Quina és la diferència entre fong i bolet?
–El primer és l’organisme, el conjunt de filaments que hi ha al terreny. Quan arriben les condicions apropiades, aquests s’uneixen i formen el bolet. No tots els fongs s’acaben convertint en bolets! Per exemple, els llevats, que també són fongs, o les floridures del menjar fet malbé, no es convertiran mai en bolets.
–Quantes espècies diferents hi ha al país?
–Aproximadament 500 de bolets i 800 de fongs, cada any trobem fongs que no havien aparegut mai, ja hi eren al terreny però mai s’havien manifestat perquè no hi ha via les condicions que necessitava.
– Hi ha alguna singularitat a les espècies del Principat?
–No hi ha cap diferència amb els que podem trobar a l’altra banda de totes dues fronteres. Hi ha alguns que tenen més importància a nivell popular que d’altres, però la gran majoria de bolets passen desapercebuts, no per a nosaltres que els recollim i els estudiem tots.
-I dels bolets populars, els que poden anar a la paella, quins trobem a Andorra?
–Tenim rovellons, ceps, rossinyols, carreretes, llenegues blanques, moixerons, murgues i molts d’altres.
- Els boletaires es comporten bé al bosc?
–Programens com Caçadors de bolets, van provocar que molta gent anés de cop al bosc, quan mai n’havien estat interessats i això provocava massificació. Crec que aquesta febre ara ja ha passat i surt la gent que ho ha fet tota la vida, en general, respectant més el sotabosc.
- Quina és la funció del bolet a l’ecosistema?
–Molts d’ells s’alimenten de matèria orgànica morta, al degradar-la permeten que les sals minerals i el carboni tornin a estar disponibles per a la resta de vegetació. Igual d’important és la feina del bolet mutualista: els filaments del bolet cobreixen les arrels i capten aigua per a l’arbre mentre li filtren els metalls pesants, al seu torn, el pi li entrega els beneficis de la fotosíntesi al bolet.
–Fan activitats de divulgació sobre els bolets del país?
–Sí, des de fa 17 anys. Fem sortides guiades, examinem exemplars al microscopi i també fem xerrades on expliquem curiositats.
–Expliqui’m curiositats sobre bolets i fongs.
–L’organisme més gran del món és un fong que mesura kilòmetres d’extensió, hi ha fongs que poden viure al mar. També trobem fongs mutualistes, com els rovellons, que estableixen relacions amb els pins i els avets per a benefici dels dos. O els paràsits, que viuen sobre insectes i poden arribar a matar-los i, per això, s’estudien com a pesticida biològic.