El metge de capçalera Eric Sylvestre és andorrà però no està d’acord amb la prohibició del dret a l’avortament d’Andorra. Aquesta tarda en parlarà amb la consellera socialdemòcrata Rosa Gili i l’advocada França Riberaygua en la taula rodona organitzada per l’entitat Stop Violències, Les seves lleis... Els nostres cossos, que tindrà lloc a partir de les quatre a la sala d’actes de la Llacuna. / Per ESTHER JOVER MARTIN // Foto: MARICEL BLANCH

–Vostè no té cap recança a posicionar-se obertament a favor de l’avortament a Andorra.
–No, cap dubte, la meva posició és favorable al dret de l’avortament.

–Què opina que sigui un tema tabú?
–Penso que és un tema tabú per raons polítiques i religioses, i com a metge no he d’entrar en aquest tema, però crec que se n’ha de parlar i s’ha de fer respectar un dret que em sembla fonamental per a les dones, per al seu cos.

–Vostè està a favor de l’avortament en els tres supòsits mínims (perill per a la vida de la mare, malformacions greus del fetus o violació) o lliure?
–Lliure, és la dona embarassada qui ha de prendre la decisió. Si ara almenys aconseguim els tres supòsits mínims, és un pas, però, per a mi, no és suficient.

–La societat cada vegada en parla més. Creu que la gent està preparada per discutir-ho i votar-ho en un curt-mitjà termini?
–Bé, hi ha opinions diverses. A mi em sembla que hi ha molta gent que opina com jo. Tinc la impressió que es pensa que no és un tema important perquè es pot anar fàcilment a Espanya a avortar, però a mi no em sembla una solució satisfactòria.

–Les dones haurien de poder acudir a la seva sanitat pública.
–Hi ha una situació molt hipòcrita: prohibim, però deixem fer. A nivell polític, no és correcte. És un tema del qual se’n pot parlar, perquè no està prohibit, però no hi ha voluntat de fer-ho perquè és conflictiu.

–Què li sembla que periòdicament sorgeixin moviments que tornen a posar el debat sobre la taula?
–Em sembla molt bé, i fins que s’aconsegueixi aquest dret.

–Dins el col·lectiu mèdic, quina és l’opinió?
–No ho sé, conec gent que pensa com jo, però no puc parlar per tothom.

–Quin és l’argument mèdic que donaria a algú que està totalment en contra de l’avortament i que al·lega que s’està matant una vida?
–S’ha de definir a partir de quan es tracta d’una persona, això és fonamental. A partir d’aquí, no es pot parlar d’un assassinat perquè no es tracta d’una persona, sinó d’un conjunt de cèl·lules que són potencialment una persona però que encara no ho són.

–A partir de quina setmana ja es considera una persona?
–Bé, no hi ha un límit molt ben definit. Després de la concepció és evident que només és una cèl·lula, no hi ha cap cervell funcional, i la primera fase embrionària, en què es forma el cervell, encara no hi ha consciència, no pot ser una persona. A partir de la setmana vuit de gestació hi ha un cervell, però encara no funciona del tot, s’està desenvolupant. Els terminis s’han de definir, més o menys a França i a d’altres països coincideixen cap a la setmana 12, per garantir la seguretat que no hi ha cap consciència.

–Però aquí també entra un debat religiós, o espiritual, que parla que hi ha una ànima.
–Estem parlant de creences que no entraré a valorar. Jo em baso en allò que diu la ciència i en el que podem deduir dels nostres coneixements.

–Obligar a tirar endavant un embaràs no desitjat pot ser perillós tant per la salut física com la mental de la dona.  
–Si hi ha perill físic és evident que s’hauria de practicar l’avortament, per salvar la vida de la dona. Quant a un embaràs no desitjat, no veig el motiu d’obligar a una dona a tirar-lo endavant.

–De totes maneres, avortar, pel motiu que sigui, ha de ser una experiència traumàtica per la dona.  
–De vegades es parla d’avortament de comfort, una terminologia que trobo horrorosa perquè no és cap plaer avortar. Poden fallar els mètodes anticonceptius, patir una violació, etcètera. Hi pot haver molts motius d’un embaràs no desitjat. El que em sembla molt greu és que en els països on es prohibeix dràsticament l’avortament les dones posen en risc la seva vida i això demostra que hi ha una voluntat. Si es fa, canviem la llei.

–L’OMS, fins i tot, explica com provocar-se un avortament segur en països on moltes dones moren per avortaments clandestins. És un problema de salut mundial.
–Sí, cada vegada hi ha més institucions internacionals que ho reconeixen com un dret de les dones.

–És un  debat freqüent?
–Sí, en parlo sovint. Hi trobo oposició, però molta gent comparteix la meva opinió.