Després de treballar al Ministeri d’Afers Exteriors del Govern, el politòleg Ramon Tena va crear el 2012 Dialoga, una empresa de gestió de conflictes tant en l’àmbit de l’empresa familiar, com en l’àrea laboral. Les ganes d’ajudar a resoldre situacions complicades mitjançant el diàleg l’han portat a col·laborar activament amb organismes internacionals com el Consell d’Europa per resoldre conflictes un cop la guerra ha finalitzat, com per exemple a Kosovo o a la zona dels Balcans. A més, Tena és un dels impulsors i coordinadors del postgrau en mediació de la Universitat d’Andorra, que aquest any celebra la tercera edició, i també treballa com a formador de mediadors a Espanya i a França.

–Quin és el primer pas per resoldre un conflicte?

–Voler que es resolgui. Pot sonar obvi, però es tracta de convèncer-te que tens ganes de deixar de banda l’odi, que és el que al final hi ha en els conflictes, sobretot en els armats, bé perquè l’has experimentat en primera persona, bé perquè la família te l’ha transmès. Per tant, el primer pas és aquest compromís personal de voler entendre l’altre, i inclús plantejar-te perdonar, que és molt difícil.

–Tenen elements comuns un conflicte armat i un empresarial?

–Sí, la deshumanització del contrari, i la labor dels que intervenim consisteix a ajudar que una part vegi als altres com a éssers humans amb uns valors com puguin ser els seus, i això costa molt. En conflictes internacionals, a més, és necessari que reconeguin que l’altra persona no és responsable del que ha passat, que també és una víctima. De fet, moltes guerres són fruit de la manipulació de les elits polítiques i econòmiques. Per exemple, en el cas de Rússia i Ucraïna, crec que cap de les dues poblacions vol la guerra.

–Quines característiques ha de tenir un bon mediador?

–Ha de ser pacient, empàtic, saber escoltar... Però sobretot diria que ha de ser capaç d’estar tranquil enmig de la tempesta. Quan fas una mediació o una intervenció internacional hi ha moments de molts nervis, i la persona que està intentant facilitar la comunicació ha de tenir, no sang freda, però sí capacitat de mantenir la calma.

–Tots els conflictes es poden solucionar amb la mediació?

–No. A vegades no es poden solucionar perquè no és el moment adequat, encara hi ha massa dolor; i en altres ocasions, el tipus de conflicte no s’ha de resoldre a través del diàleg, com seria el cas de la violència de gènere. En aquest cas no és qüestió de dialogar, sinó d’aplicar la llei.

–Quin és el perfil dels assistents al postgrau de mediació de la Universitat d’Andorra?

–Majoritàriament dones, advocades, treballadores socials, així com gent del món de l’empresa. Tenim tant persones que volen dedicar-se a la mediació professionalment com qui ho veu com un complement a la seva feina actual.