• La Xina inclou Andorra en els actes culturals per l'Any del Drac H Aquesta nit, a l'Auditori Nacional

La delegació xinesa, incloses les dotze viva girls, va visitar ahir la Casa de la Vall Foto: SFG

Proliferen allà fora, Runer avall i Pas de la Casa amunt, noms ben exòtics i –diguem-ho clarament– políticament dubtosos: recordarà el lector les Chikiboom, aquell tercet vocal hispano-franco-canadenc que el novembre va estrenar el cicle JazzHivern i de passada va posar en marxa la programació més o menys regular del renovat Auditori Nacional. Doncs ara és el torn d'una altra d'aquestes bandes amb patronímic joganer: Viva Girls, multitudinari grup xinès fundat el 2009 i integrat per una dotzena d'intèrprets d'instruments tradicionals del país asiàtic. Tot noies en la vintena. Joves, xineses i virtuoses: aquest és el producte que s'oculta sota el ganxo de Viva Girls. La cita és aquesta nit i de nou a l'Auditori (21.30 hores, entrada gratuïta), i constitueix el primer fruit de la col·laboració cultural encetada arran de la visita que una delegació xinesa va girar el novembre al Principat. El calendari hi ha ajudat, i els ministeris xinesos d'Exteriors i de Cultura han inclòs el bolo ordinenc en el paquet de celebracions internacionals de l'Any Nou xinès, que té lloc aquesta setmana –l'Any del Drac va començar oficialment ahir– a 144 ciutats de 82 països. Andorra també ensenyarà la poteta en aquesta efemèride.

De moment, la col·laboració cultural sinoandorrana es quedarà aquí. No està previst que els tornem la visita, segons admetia ahir la coordinadora del departament d'Afers bilaterals del Ministeri d'Exteriors, Maria Noguer, tot i que potser no hauria sigut del tot inoportú recordar la presència d'Àngel Calvente al simposi internacional d'escultura que va tenir lloc a la ciutat xinesa de Changchun l'estiu passat. Hi repetia, per cert, perquè ja hi havia participat el 2006. I diem que potser no hauria sigut inoportú més que res, perquè no donés la (falsa) impressió que això d'avui és el començament d'una bonica amistat. Doncs no: Calvente va ser el primer.

Pel que fa al concert, el menú de la vetllada combina una dotzena de temes de títols ben xinesos –La font de la flor del préssec, Riu primaveral en una nit de flors i lluna, per citar-ne només dos exemples– amb alguna concessió exòticament kumbaià –A cada pas, més amunt. Tots els temes són hits a la Xina popular, segons el director de l'oficina cultural de l'ajuntament de Pequín, Sun Bo, que acompanya el grup, i en el cas de La font de la flor del préssec es tracta d'una rigorosa premiere internacional, perquè mai fins avui no s'havia sentit fora de la Xina. Atenció al desplegament instrumental, mai abans vist (ni sentit) en aquest racó de món: el que s'assembla vagament al nostre piano es diu yangquin; l'erhu és una mena de violí de només dues cordes, el guzheng, una espècie d'arpa de 21, i la pipa xinesa podria passar per una cosina germana de la guitarra. Com dissabte amb José Todaro a la Temporada, les Viva Girls garanteixen una cosa, com a mínim: el rar plaer de la descoberta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.