• El ministeri nega discrepàncies pel Pla de gestió del Madriu amb els dimitits

Llovera i Martí, ja exmembres del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Foto: EL PERIÒDIC

Dos dels vocals del Consell Assessor del Patrimoni Cultural, Maria Martí i Xavier Llovera, van presentar el desembre la dimissió «per motius personals». Així ho van confirmar la setmana passada tant el Ministeri de Cultura com la mateixa Martí, mentre que Llovera va despatxar la pregunta sobre les causes de la seva dimissió amb un diplomàtic «Sense comentaris». Les tres parts –Ministeri, Martí i Llovera– desmenteixen així els rumors que circulaven entre persones pròximes al departament i que situaven l'origen de les dimissions en discrepàncies sorgides arran del polèmic Pla de gestió del Madriu. Amb la sortida dels dos dimissionaris, que es va materialitzar –ja s'ha dit–al desembre, el Consell Assessor queda provisionalment constituït pel ministre de Cultura com a president nat de la institució, així com per Berna Garrallà i Olivier Codina, en representació del Ministeri, més tres vocals externs, en la seva condició d'expertes en patrimoni i professionals de competència reconeguda: Dolors Comas d'Argemir, Eudald Guillamet i Joan Reguant. Segons fonts del Govern, el ministre Albert Esteve ha iniciat els contactes amb possibles substituts dels dos vocals dimitits amb la intenció de nomenar-los al febrer.

De fet, tots els membres del Consell van posar els càrrecs a disposició del nou equip de Govern sorgit de les eleccions de l'abril. L'Executiu els va demanar de continuar i es va confirmar en els càrrecs, i les dimissions de Martí i de Llovera no es van concretar fins al desembre. El Consell és segons la Llei del Patrimoni cultural del 2003 «l'òrgan consultiu del Govern en les matèries relacionades amb el patrimoni cultural». L'anterior Consell va ser formalment constituït l'agost del 2009, just després de les penúltimes eleccions al Consell General i a l'inici, per tant, del mandat de Susanna Vela al Ministeri. Entre les funcions dels consellers –un càrrec, per cert, no remunerat– destaquen la redacció d'informes previs a la iniciació del procediment de declaració de béns culturals; als acords que deixen sense efecte la declaració d'un bé d'interès cultural; a la inclusió d'un bé immoble a l'Inventari general del patrimoni; a l'autorització de l'exportació dels béns d'interès cultural; a l'autorització d'intervencions arqueològoques i palentològiques, i als estudis d'impacte, entre d'altres. Uns exemples recents: la inclusió de Cal Closca del Pui i de Cal Cristo de la Mosquera a l'Inventari, el febrer passat; la declaració d'una quinzena de festes d'interès cultural –des de la cavalcada de Reis fins a les escudelles de Sant Antoni i l'Aplec de Meritxell– en la llista de béns immaterials, el 2010... i el pla de gestió del Madriu, que va entrar en vigor el desembre. In extremis, per cert..

Per a més informació consulti l'edició en paper.