• Jordi Pantebre inaugura a la sala de Govern una mostra amb 63 panoràmiques del paisatge andorrà

«Novella adhesió de pell,/ gràcies Venus lleu,/ silent enrojolament», diu Escales d'aquesta vista de l'Alt del Griu Foto: ÀLEX LARA

Hi ha moltes maneres de mirar el paisatge. I de mirar-lo sense veure'l, també. Jordi Pantebre (Escaldes, 1950) en proposa a Estatges/Instatges, fins al 17 de febrer a la sala d'exposicions del Govern, una de radicalment inèdita. I només això ja és notícia en un món, el de la fotografia paisatgística amb la nostra pobra, trista, dissortada pàtria com a protagonista principal, en el qual el que proliferen són les vistes clòniques amb aquelles estupendes postals Escudo de Oro com a màxima referència diguem-ne artística. Pantebre ha reunit a Estages/Instatges –i al volum homònim que l'acompanya– 63 panoràmiques d'altres 63 racons del país: hi ha pics, planes, toses, alts, estanys, valls, ports, rius, basses, obagues, solanes, orris, boscos i cortals. Tots, en cinemascope, com si diguéssim, des d'una perspectiva que l'ull humà és incapaç de captar i que consisteix a plantar el trípode i la Nikon F i disparar fins a sis fotografies en paral·lel, girant sempre sobre el mateix eix i fusionant el resultat final en una sola panoràmica. Un exercici entre fotogràfic, topogràfic i filosòfic que per alguna raó difícil d'escatir mai abans no s'havia assajat en aquest racó de món. El fotògraf ens proposa –ho diu Villaró al pròleg del llibre– «unes ulleres noves que ens permeten veure un país igualment mineral i bàsic però on tot flueix i respira d'una altra manera». Exactament.

O sí: sí que s'havia assajat. El mateix Pantebre, al llarg de la quarantena llarga d'audiovisuals que ha parit des de mitjans anys 70. El que passa és que ara, per primera vegada, porta aquestes panoràmiques al paper. L'acompanya en aquesta aventura el poeta urgellenc Andreu Escales, autor dels brevíssims poemes, quasi haikús, que coronen cada vista: «Ei, em dic Solana de Juclà/ i sóc una carta de convit/ a dansar per la vall d'Incles», diu del Puig d'Alba. Pantebre ha trepitjat cada racó d'aquest tros de terra i roca que es diu Andorra al llarg de l'últim mig segle: Tristaina, Incles, Fontargent, Casamanya, Pessons, Creusans, Sorteny, Rialb, Setúria, Cabús, Enclar, Perafita... De tots n'ha deixat la corresponent firma panoràmica. I entre tots en tria un: l'espectacular vista de Setúria presa el 31 d'agost del 2003, presa just el dia que es complien 120 anys de l'entrada al país de mossèn Cinto. Accepti el visitant el joc i busqui la seva. Jo em quedo amb l'automòbil abandonat als Cortals d'Anyòs: «Mira que de ferralla farcida de nata muntada sobre el gronxador d'un elf». H

Per a més informació consulti l'edició en paper.