Monsó guanya el 32è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb 'La dona veloç'
- L'escriptora lleidatana ha rebut el guardó en un acte celebrat a la Generalitat de Catalunya
- Imma Monsó és la guanyadora del 32è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llulll. Foto: ACN
L'escriptora Imma Monzó (Lleida, 1959) ha guanyat el 32è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la La dona veloç, presentada a concurs amb el títol Serem breus i el pseudònim Alicia Nes.La dona veloç té una percepció del temps distorsionada i imprimeix aquest "ritme a la seva vida", tot i que pateix una drama: "Té una vocació lenta i no sap parar", ha explicat l'autora. Per a Monsó l'obra és "una metàfora dels temps que vivim, en què el temps ens domina" i "el ritme veloç és la font de tots els problemes". La novel·la, que el jurat ha definit com a "contemporània", sortirà publicada el 8 de març. El premi, dotat amb 90.000 euros, s'ha lliurat aquest dijous a la Generalitat. L'Agnès té 48 anys, és psiquiatra i viu totalment obsessionada per aprofitar el temps. L'Agnès és la protagonista de La dona veloç, la novel·la d'Imma Monsó guanyadora del 32è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull. Tot i que viu a Barcelona, la protagonista, de sobrenom Nes, és filla d'un cirurgià vascular d'una ciutat de províncies i pertany a una família peculiar, la família Bach, que està dividida en els Ràpids i els Lents.
Per a l'autora, "la dona veloç té una percepció del temps distorsionada i imprimeix aquest ritme a la seva vida". De fet, la Nes manté una relació sentimental amb un home casat des de fa 11 anys, té cura del seu ancià pare, compleix amb moltes altres obligacions que poden tenir les dones urbanes d'avui dia i, per tant, viu obsessionada per aprofitar el temps.
"Com que el seu ritme veloç s'adequa al temps que corren, els temps en certa manera la premien", ha advertit l'autora. Però així i tot la protagonista no pot evitar el seu drama: "té una vocació lenta i no sap parar". L'obra es converteix, així, en "una metàfora dels temps que vivim, en què el temps ens domina" i "el ritme veloç és la font de tots els problemes", en paraules de l'escriptora.
La família Bach i la casa amb Jardí on viuen des de fa generacions també pren un paper important en la novel·la, igual que la relació entre el pare i la filla, les manies de metges, el significat de l'art en els nostres dies i la sensibilitat artística, la importància de l'amistat de veritat i les crisis personals. De fet, per a l'autora aquest "és una novel·la de crisi personal" que té un "final imprevist que afecta tot el que ha passat a la història". L'autora combina els salts enrere que retornen la protagonista a la infància amb capítols que parlen de l'actualitat, per anar desgranant els detalls i secrets de la família Bach.
Una novel·la gestada durant anys
"Cada novel·la respon a les preguntes i les perplexitats que t'ocupen en aquella vida, sempre fas la millor novel·la que pots", ha explicat l'autora. "Aquesta, lluny de ser una novel·la d'autoencàrrec o de circumstàncies, és una novel·la que fa molts anys que duia a dins", ha dit l'autora, que feia temps que tenia ganes de plasmar com de diferent viuen els homes i les dones la temporalitat.
"He estat més minuciosa en el retrat dels personatges i ha quedat una novel·la més llarga, últimament m'havia entrat una ànsia "retalladora', ha bromejat l'escriptora. "Amb aquesta novel·la he fet un gran esforç per no retallar, la qual cosa demostra que si es fan esforços per no retallar, es pot aconseguir", ha dit fent referència a les retallades de l'administració pública.
L'escriptora ha fet una reivindicació de la lectura: "Vull reivindicar el gran plaer de llegir el text enlloc de l'hipertext", ha afirmat. "Qui descobreix aquest plaer de la lectura té una sort immensa i en temps de crisi i desànim la narrativa, la poesia... és un refugi i un gran aprenentatge", ha afegit. "La literatura és l'antídot contra aquesta cultura del curt termini i del 'com abans millor'", ha conclòs.
El Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que enguany arriba a la seva 32a edició, el convoquen Editorial Planeta i la Fundació Ramon Llull i està dotat amb 90.000 euros. El jurat està format per: Sam Abrams, Laura Borràs, Leonello Brandolini, Teresa Colom, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales. Hi poden concórrer tant obres de ficció com de no ficció, originals i inèdites.
El guardó, dotat amb 90.000 euros i atorgat per Editorial Planeta i Fundació Ramon Llull, s'ha lliurat aquest dijous a vespre en un acte celebrat a la Generalitat de Catalunya presidit per Artur Mas. La novel·la serà publicada en català per Planeta el pròxim 8 de març i posteriorment traduïda al castellà i al francès.
Una carrera consolidada
Imma Monsó va publicar la primera novel·la, No se sap mai, el 1996 i va obtenir gran èxit de públic i crítica. La segona obra, Com unes vacances, va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 1998 i el Premi Cavall Verd. La tercera novel·la, Tot un caràcter (2001), li va suposar la consolidació literària.
Ha publicat els reculls de contes Millor que no m'ho expliquis (Premi Ciutat de Barcelona 2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). El 2006 va publicar Un home de paraula, que va guanyar els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel·la en català de l'any. El 2009 va publicar Una Tempesta.
Per a l'autora, "la dona veloç té una percepció del temps distorsionada i imprimeix aquest ritme a la seva vida". De fet, la Nes manté una relació sentimental amb un home casat des de fa 11 anys, té cura del seu ancià pare, compleix amb moltes altres obligacions que poden tenir les dones urbanes d'avui dia i, per tant, viu obsessionada per aprofitar el temps.
"Com que el seu ritme veloç s'adequa al temps que corren, els temps en certa manera la premien", ha advertit l'autora. Però així i tot la protagonista no pot evitar el seu drama: "té una vocació lenta i no sap parar". L'obra es converteix, així, en "una metàfora dels temps que vivim, en què el temps ens domina" i "el ritme veloç és la font de tots els problemes", en paraules de l'escriptora.
La família Bach i la casa amb Jardí on viuen des de fa generacions també pren un paper important en la novel·la, igual que la relació entre el pare i la filla, les manies de metges, el significat de l'art en els nostres dies i la sensibilitat artística, la importància de l'amistat de veritat i les crisis personals. De fet, per a l'autora aquest "és una novel·la de crisi personal" que té un "final imprevist que afecta tot el que ha passat a la història". L'autora combina els salts enrere que retornen la protagonista a la infància amb capítols que parlen de l'actualitat, per anar desgranant els detalls i secrets de la família Bach.
Una novel·la gestada durant anys
"Cada novel·la respon a les preguntes i les perplexitats que t'ocupen en aquella vida, sempre fas la millor novel·la que pots", ha explicat l'autora. "Aquesta, lluny de ser una novel·la d'autoencàrrec o de circumstàncies, és una novel·la que fa molts anys que duia a dins", ha dit l'autora, que feia temps que tenia ganes de plasmar com de diferent viuen els homes i les dones la temporalitat.
"He estat més minuciosa en el retrat dels personatges i ha quedat una novel·la més llarga, últimament m'havia entrat una ànsia "retalladora', ha bromejat l'escriptora. "Amb aquesta novel·la he fet un gran esforç per no retallar, la qual cosa demostra que si es fan esforços per no retallar, es pot aconseguir", ha dit fent referència a les retallades de l'administració pública.
L'escriptora ha fet una reivindicació de la lectura: "Vull reivindicar el gran plaer de llegir el text enlloc de l'hipertext", ha afirmat. "Qui descobreix aquest plaer de la lectura té una sort immensa i en temps de crisi i desànim la narrativa, la poesia... és un refugi i un gran aprenentatge", ha afegit. "La literatura és l'antídot contra aquesta cultura del curt termini i del 'com abans millor'", ha conclòs.
El Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que enguany arriba a la seva 32a edició, el convoquen Editorial Planeta i la Fundació Ramon Llull i està dotat amb 90.000 euros. El jurat està format per: Sam Abrams, Laura Borràs, Leonello Brandolini, Teresa Colom, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales. Hi poden concórrer tant obres de ficció com de no ficció, originals i inèdites.
El guardó, dotat amb 90.000 euros i atorgat per Editorial Planeta i Fundació Ramon Llull, s'ha lliurat aquest dijous a vespre en un acte celebrat a la Generalitat de Catalunya presidit per Artur Mas. La novel·la serà publicada en català per Planeta el pròxim 8 de març i posteriorment traduïda al castellà i al francès.
Una carrera consolidada
Imma Monsó va publicar la primera novel·la, No se sap mai, el 1996 i va obtenir gran èxit de públic i crítica. La segona obra, Com unes vacances, va guanyar el Premi Prudenci Bertrana 1998 i el Premi Cavall Verd. La tercera novel·la, Tot un caràcter (2001), li va suposar la consolidació literària.
Ha publicat els reculls de contes Millor que no m'ho expliquis (Premi Ciutat de Barcelona 2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). El 2006 va publicar Un home de paraula, que va guanyar els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel·la en català de l'any. El 2009 va publicar Una Tempesta.