• La novel·la tracta sobre la percepció que es té del temps en l'actualitat

La cerimònia d'entrega del premi Ramon Llull al Palau de la Generalitat, ahir. Foto: SFG

L'escriptora Imma Monsó va obtenir ahir a Barcelona el 32è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, el més ben dotat en la literatura catalana amb 90.000 euros, amb la novel·la La dona veloç, en la que tracta sobre la percepció que es té del temps en l'actualitat.

Monsó va explicar en roda de premsa que la seva obra, que considera una de les més ambicioses de la seva trajectòria, està protagonitzada per una psiquiatra de 48 anys, que sempre corre i amb una percepció del temps distorsionada, al límit del trastorn, amb un lema principal en la seva vida: Com més aviat millor.

El secretari del jurat, Emili Rosales, que abans d'oferir la seva opinió sobre el llibre va voler tenir un record per al recentment desaparegut Carlos Pujol, va indicar que es tracta d'un relat amb «personatges fascinants, de molt calat, que es van desenvolupant amb la història, fins al punt d'acabar sorprenent tots ells».

«Sóc ràpida, no ho puc evitar», és la primera frase del primer capítol d'una novel·la que també tracta, segons la seva autora, d'algú que, malgrat el seu ritme veloç, té «una vocació de lenta, contemplativa, de poeta , d'embadalir, encara que no sap».

Metàfora / La velocitat a la qual s'al·ludeix pot entendre's, segons la seva opinió, «com una metàfora del temps que vivim, que se'ns ha escapat de les mans, on l'instantani i l'immediat ho dominen tot, sent la font de tots els mals que vivim, dels ètics als econòmics».

Defensa l'escriptora d'origen lleidatà que la supremacia del temps sobre l'espai és un fet consumat, que fa temps va anunciar una nova època.

Així mateix, al llarg del volum ofereix un retrat de família, amb les seves peculiaritats, un tema que agrada a Monsó, amb personatges que suposa, com ja ha passat amb altres novel·les seves, «diran que són peculiars».

Aborda, igualment, les relacions entre una filla i un pare, un cirurgià vascular, ja ancià, amant de la música, tot i que lamenta no haver tingut la suficient sensibilitat per haver-se dedicat a ella, informa Efe.

Una casa amb jardí, de províncies –podria ser semblant a la familiar de Monsó a Lleida– és l'únic espai concret de la novel·la, encara que el lector sabrà que Agnès, la veloç protagonista, viu a Barcelona.

La dona veloç, d'altra banda, es pot veure com un homenatge a «l'amistat en majúscules, la que dura sempre» i adverteix la seva creadora que compta amb un final més que sorprenent. «És tan imprevist que ni la mateixa narradora ho ha pogut endevinar. Canvia tota la història».

La idea / Respecte a com va sorgir la idea de la narració, Monsó reconeix que cada un dels seus llibres respon a preguntes i perplexitats d'una etapa de la vida, però en aquest cas, «és una novel·la que feia molts anys que portava dins, a la qual li anava donant voltes, també per la diferència en com viuen la temporalitat els homes respecte a les dones».

Per a més informació consulti l'edició en paper.