• Un centenar i mig d'alumnes de l'escola de dansa versionen a benefici de Mans Unides el clàssic de Victor Fleming i Judy Garland

Un dels primers números de l'espectacle d'ahir a la nit al Prat del Roure. Foto: TONY LARA

Hi eren tots: Toto i l'Espantaocells; l'Home de llauna, el lleó i Glinde, la bruixa bona; el professor Marvel i els tímids Munchkins, i naturalment Dorothy. Cap no va faltar a la cita que els personatges d'El mag d'Oz tenien ahir al Prat del Roure escaldenc, en el festival a benefici de Mans Unides organitzat (i ballat) per l'escola Líquid Dansa. En total van desfilar per l'escenari un centenar i mig d'alumnes: tots els de l'escola, inclosa l'extensió que aquest curs han obert a Ordino. Des dels 4 fins als 17 anys, amb l'afegit dels grups d'adults, que n'hi ha. I una desena de nens. Perquè ha passat a la història, diu la líquida Mònica Vega, aquell prejudici que identificava la dansa amb una art escènica preferentment femení. Ahir va quedar demostrat, per si feia falta.

Ple fins a la bandera, per començar: les 756 butaques del Prat del Roure, més la trentena de cadires suplementàries habilitades per l'organització. Un poder de convocatòria que poden exhibir molt poques iniciatives artístiques en aquets tros de món. El Mag de Líquid Dansa partia del musical canònic de Victor Fleming que va convertir Judy Garland en una nena prodigi. De fet, la pel·lícula, projectada en una pantalla gegant instal·lada a l'escenari, servia com a escenografia i fil conductor de l'espectacle. Es tractava precisament d'això: de dotar-lo de continuïtat narrativa, evitant la pura successió de números musicals. I n'hi va haver per a tots els gustos: hip hop i jazz contemporani, balls de saló i funky, dancing i clàssica. Aquesta última disciplina, per cert, incorporada aquest curs i amb una òptima acceptació –diu Vega– a l'oferta de l'escola. La imparteix, ja que en parlem, Aurélie Volages. Ella també va ballar ahir al Prat del Roure, com ho va fer tots els seus col·legues de claustre: Dani Martín, Verònica Pérez, Àlvar Hernández i la mateixa Vega. Fins aquí, la bona notícia; la dolenta és que el Mag d'Oz d'ahir va ser funció única; no es tornarà a pujar a l'escenari, tot i l'èxit de públic. Per això, i de cara ja al festival de fi de curs, Líquid Dansa pensa programar dues funcions. Això serà, però, al juny. Avui toca aquest multitudinari espectacle que ha permès el públic adult recuperar un clàssic de la pantalla gran, i a les noves generacions incorporar-se al món de fantasia on un inopinat tornado envia l'orfeneta Dorothy des del seu Kansas natal fins al país d'Oz. Una excusa, en fi, per viure mil aventures i poder tornar un dia a casa, perquè –ja ho saben– «com a casa, enlloc». Si un dia tenen la mala fortuna de despertar enmig d'un malson, facin la prova: piquin amb els talons junt i repeteixin: «Com a casa, enlloc». A Dorothy li va funcionar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.