Jean-Michel Ruols, davant les obres d'ampliació de Caldea, on es comença a perfilar una de les piscines, ahir Foto: ÀLEX LARA

L'arquitecte Jean-Michel Ruols va explicar ahir com serà l'ampliació de Caldea en els més mínims detalls, tot i que com reconeix es fa difícil imaginar-ho entre el munt de formigó i ferro que, ara per ara, ocupa bona part de la superfície vista. I és que Caldea són 10.000 m2 de terreny i 45.000 m2 construïts. Coneguda a tot Europa, ha representat un abans i un després per a Ruols. En els gairebé 20 anys que han passat des de l'inici del projecte fins a la seva propera finalització, Ruols s'ha especialitzat en el disseny d'infraestructures aquàtiques, una etapa però que abandona ara per dedicar-se a projectar ciutats, sobretot a Dubaï, on ja n'ha dissenyat una.

Content de poder finalitzar Caldea, explica que treballa molt a gust a Andorra amb un equip que està tan cohesionat com en els temps de les catedrals. Per a Ruols lliurar l'obra en el termini establert, tot respectant-ne el pressupost, forma part del compromís moral que va contraure amb l'ex-cònsol Antoni Martí i el consell d'administració del termolúdic.

–¿Vostè ha explicat als consols que han visitat avui les obres que l'arquitectura no és un gest gratuït, a què es referia?

–L'arquitectura és un gest que acompanya un concepte benèfic per als humans. L'arquitectura està al servei de la imatge de Caldea. L'ampliació del termolúdic també és el lligam entre dos èpoques entre dos conceptes. La programació comercial de fa 20 anys, quan es va construir Caldea com un prototip, es completarà ara amb un nou element que ha de respondre a les necessitats de la nostra època.

–¿Caldea serà un dels termolúdics més grans d'Europa?

–La paraula termolúdic va néixer aquí. Va ser una troballa de l'equip comunal encapçalat per Jacint Casal i ha esdevingut un genèric com frigidaire per a la nevera. Avui és conegut i utilitzat arreu. En termes d'atractivitat i d'opulència de prestacions, el nou Caldea que resultarà després de l'ampliació,es posicionarà entre els més grans d'Europa i potser més. I és per això que Caldea esdevé internacional en l'àmbit comercial.

–¿Per a Jean-Michel Ruols hi ha un abans i un després Caldea?

–Caldea va ser una revolució per a mi com també ho va ser el Park Astérix a Paris.

–¿Aquests últims anys es va especialitzar en la concepció de centres aquàtics?

–És una mica com els clowns costa canviar de vestit, però avui m'oriento cap al disseny de ciutats, n'he dissenyat una a Dubaï i intento ampliar el meu horitzó professional abans de retirar-me, si em retiro algun dia.

–¿Què se sent en reprendre una obra 18 anys després?

–Estic orgullós i feliç de poder acabar Caldea, no hagués pogut sentir-me bé si no ho hagués fet. Hi ha un acte que va més enllà de la meva professió d'arquitecte, és sentimental. I és sentimental sobretot per a Andorra, em sento molt lligat al país.

–¿Es pot canviar allò del que no s'està del tot satisfet en reprendre la mateixa obra?

–En 18 anys la tècnica evoluciona i segueixes el moviment. A vegades hi som per ben poca cosa, però si que és cert que d'alguna manera, la meva professió de creador em permet completar les idees de l'època transformant-les. Rarament, innovem. I cada vegada més, en fer-nos grans, estem més lligats al què han fet els nostres avantpassats. Fins i tot si la forma ja no és la mateixa intentem recuperar-ne l'esperit.

–¿Tal com ha dit, està segur que el nou Caldea no passarà de moda?

–Aquesta és una de les qüestions més difícils en una obra d'aquestes característiques. Es tracta de trobar estils que no ho siguin i que tinguin una identitat per desenvolupar atmosferes o ambients, en lloc de lligar-se a coses fictícies. Busquem la perennitat, però no som suficientment forts per a aconseguir-la. Estem submergits en la idea que cal que travessem els segles.

–¿Ha dit que l'equip està treballant com els constructors de catedrals, a què es refereix?

–En el meu treball és el que busco. Sovint les administracions no us deixen fer, tot creant barreres i en canvi, l'equip es cohesiona a partir de la nostra responsabilitat comuna, que és la mateixa per a tots els que intervenim en l'obra. És més, tots estem animats per una mena de passió per una obra tan complexa com aquesta.

–¿A Andorra ha trobat dificultats?

–A Andorra, d'entrada he trobat una més gran facilitat de comunicació. Em sento d'aquí, sóc català d'adopció, almenys m'agrada creure-ho, i aquí la gent és com jo, tinc la impressió que treballem plegats per al mateix objectiu. No són paraules buides, és el que sento de veritat.

–¿L'obra s'entregarà a temps?

–Al novembre l'explotació formarà el personal i els treballs es lliuraran el desembre tal com està previst al contracte. És difícil de creure avui perquè la majoria de coses acabades són invisibles. Es tracta de la infraestructura tècnica, que està quatre pisos per sota de les piscines. Les piscines, prefabricades, s'estan instal·lant, altres elements, com ara les estructures metàl·liques i els vidres, es posaran a l'agost.

–¿El pressupost també serà respectat?

–Tenim un compromís moral amb l'ex-cònsol Antoni Martí i el consell d'administració, els banquers i els comuns. Hem fet un treball d'equip amb les empreses Copsa i Locubsa, el meu associat Josep Pubill i tots els enginyers per respectar la relació qualitat-preu definit i que serà garantit fins a la final.

Per a més informació consulti l'edició en paper.