• La subhasta de la Riberaygua a favor d'Unicef col·loca una trentena d'obres i recapta 7.000 euros

Primera dita de la subhasta que va tenir lloc ahir a la galeria Riberaygua de la capital, amb 70 lots a la venda Foto: TONY LARA

Era cosa sabuda que la butxaca no està per a gaires alegries. I que en l'escarransit, catatònic mercat nacional una subhasta, encara que sigui benèfica, és una proposta gairebé marciana. Per això tenia doble mèrit l'aventura en què s'han embarcat aquesta setmana la Riberaygua i Unicef. Una aventura amb final més o menys feliç, si ens quedem en les pures xifres, i que convida a múltiples i ben interessants interpretacions sobre els gustos del comprador d'art de casa nostra. Com a mínim, de la quinzena de valents que es van plantar a la galeria disposats a aixecar el número i pujar.

Però anem a les xifres: després d'una hora escassa de subhasta, conduïda amb inquietants lapsus pel subhastador barceloní Àngel de Torres, es van col·locar una trentena de lots –la meitat dels que sortien a la venda– adjudicats en total per poc més de 7.000 euros. Que no està malament. Però diguem-ho d'entrada: l'única de les patums que no va defraudar les expectatives va ser Arranz Bravo. Seu va ser el rècord de la nit –Fulles i homes, tècnica mixta que sortia per 750 euros i que es va rematar en 1.300– però és que a més es va destapar com el valor més sol·licitat de la vetllada: es van adjudicar tots els seus lots a subhasta. També Bartolozzi continua al peu del canó, i va acabar col·locant tota l'obra gràfica a la venda. No va sorprendre que La clau de foc 8 de Tàpies –la litografia amb la llegenda Visca i les quatre barres de la senyera– s'adjudiqués sense dites pels 900 euros de sortida, el mateix preu que es va pagar per una vista de l'avinguda de Meritxell de Costa Vila. Sí que fa rumiar, en canvi, que l'altre Tàpies que es licitava –una altra litografia de la mateixa sèrie– no trobés ni un trist pretendent, i que no sortís cap altre de la quinzena de Costa Vilas a subhasta. Conclusió: no hi ha en aquest país mercat per a obres que freguen el miler d'euros. Ni que sigui amb finalitat benèfica. I si n'hi ha, no va donar ahir senyals de vida.

No van ser Tàpies i Costa Vila els únics a punxar: els va fer companyia Saura, un dels grans de la pintura espanyola del segle XX –la serigrafia Antiretrato sortia per 700 euros, i ni una sola dita– i també es va quedar a la galeria l'únic original d'un valor aparentment tan segur com Perico Pastor –l'aquarel·la Rincón. Només els lots amb preus de sortida per sota dels 200 euros van generar alguna tímida batalla; per sobre d'aquesta xifra, i amb l'excepció d'Arranz Bravo, pura rutina. Fa de mal comparar, però va faltar la varietat de fa quatre anys a Art al Set –algunes de les peces més disputades van ser aleshores unes antigues accions de Fhasa–, va sobrar obra gràfica, i sobretot, sobretot –ho advertia Torres la vigília– va faltar comunicació. Això, o és que el país no dóna per a més d'una quinzena de postors. Potser no.

Per a més informació consulti l'edició en paper.