PUBLICITAT

El carro amb pitjor sort del món

  • Un nou cartell, ara del Gran Premi de Trial, mutila l'obra de Casamajor a Sant Julià
A. L.
SANT JULIÀ DE LÒRIA

Periodic
L'escultura de Casamajor a les Arades, quasi oculta pels dos rètols Foto: TONY LARA

La tardor passada denunciàvem aquí mateix la surrealista agressió perpetrada per la societat Naturalàndia, que no va dubtar a mutilar Muntanya sobre carro –l'escultura de Jordi Casamajor que des del 2006 senyoreja la rotonda de les Arades, a Sant Julià– amb un enorme rètol publicitari. Com si no hi hagués més llocs per plantar la cartelleria. Aquella denúncia va caure com era previsible en l'oblit, i el cartell continua orgullosament palplantat davant l'escultura, per a vergonya de Naturlàndia, del Comú i del Govern, tots tres responsables per acció o per omissió del disbarat escultòric. Però es veu que no n'hi havia prou, amb aquella exhibició pública d'insensibilitat artística, i l'organització del Gran Premi d'Andorra de trial s'ha sumat al festival amb un nou rètol que amaga pràcticament mitja peça. I té mèrit, perquè estem parlant d'una escultura monumental. Una mica més, i li construiran una còmoda barraqueta –esponsoritzada, això sí– perquè els conductors no hagin de patir-la. De fet, potser seria més pràctic, ràpid i lògic deixar-se d'embuts i retirar directament Muntanya sobre carro, que tanta nosa sembla que li fa a tothom.

Casamajor es mostrava ahir estupefacte per la nova agressió, amb l'agreujant –diu–que «gent del mateix Comú s'ha dirigit a mi demanant-me explicacions sobre el que ha passat. ¡I m'ho diuen a mi, com si en fos el culpable!» L'escultor es resigna davant de la reincidència –«Si l'altra vegada ningú no va reaccionar, dubto molt que ara algú mogui un dit»–, aprofita per disparar un dart carregat de legítim verí –«En endavant, que no em vingui cap polític omplint-se la boca d'art i de cultura, perquè el duré a veure l'escultura»– i llança una advertència final: «Vaig insistir que Muntanya i carro es quedés a Sant Julià perquè sóc lauredià i em feia il·lusió que esitugués a la meva parròquia. Però si mai em tornen a proposar de fer una escultura pública, posaré una condició: a qualsevol parròquia, menys a Sant Julià». Queda dit.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT