• Manolo Escobar repassarà els 'hits' de la copla en el concert estrella de la festa major d'Encamp, el 16 d'agost al Prat Gran

El cantant andalús Manolo Escobar, que torna als escenaris després de recuperar d'una fractura de fèmur Foto: EL PERIÒDIC

Una notícia tan fabulosa, i en els temps que corren, només podia venir d'Encamp: Manolo Escobar, el del Porompompero, Mi carro i Y Viva España, protagonitzarà el concert estrella de la festa major. De fet, té tots els número per erigir-se des d'ara mateix en el concert estrella de l'estiu a casa nostra. Serà el 16 d'agost del Prat Gran. Un bolo que al Comú li ha sortit gratis total ja que –diu la corporació– la troupe del cantant es conforma amb la taquilla. Les entrades, per cert, a preus populars: 20 euros la localitat. El cas és que, si es repeteix l'èxit clamorós de l'última visita d'Escobar –el 2000, a la desapareguda vela del Parnal d'Escaldes–, ja es poden anar preparant, perquè allò va ser apoteòsic. Gerard Rieger, aleshores conseller, ho recorda com una de les nits històriques del Parnal: «El vam haver de portar en cotxe fins a la vela; el concert va ser brutal, i la gent el va esperar a la sortida com si fos Mick Jagger. Li demanaven autògrafs, s'hi feien fotos, i ell deia que sí a tothom. I les fans més sueltes, atenció, li van començar a llançar els sostenidors. Una cosa així no l'havíem vist mai abans, i no ho hem tornat a veure després».

Res, perquè els d'Encamp es comencin a fer a la idea del que els espera. El cert és que el Manolo Escobar que desfilarà pel Prat Gran continua sent una estrella – el disc Y Viva España, amb 10 milions de còpies, es va mantenir com el més venut al mercdat espanyol entre el 1973... ¡i el 1992!– tot i que, això sí, veteraníssima: nascut el 1931 al Ejido (Almeria), el març passat va patir una inopinada caiguda a Castelledefels –aquella nit havia d'actuar a Gavà–, es va fracturar el fèmur i va haver de passar pel quiròfan. Des d'aleshores s'havia mantingut apartat dels escenaris. Però ara hi torna amb forces renovades i amb l'espectacle Antología de la copla, un periple per la cançó espanyola –no hi falten segons les cròniques ni Suspiros de España, ni Tatuaje, ni En tierra extraña ni Encrucijada. Escobar es fa acompanyar dalt de l'escenari per dues «joves promeses» del gènere, el sevillà Carlos Vargas –li diuen «el rei de la copla jove»– i la guipuscoana Natalia Mellado.

Incombustible / Diu l'autor de Mi carro que ell no deixarà els escenaris si no és amb els peus per davant, perquè «a la vida hi tinc dos amors: la família i el treball; l'una no em dóna disgustos, i l'altre, encara menys». Vaja, que per res del món farà com Phil Collins, retirat ara fa un any: «Aquest està tonto. ¡Si sentir el calor del públic, com es posen a aplaudir-te 500, 1.000 o 2.000 persones és el més maco que hi ha!» És clar que Escobar és un exemple de vitalitat i de longevitat artística: els primers passo es remunten als primers anys 50 a Barcelona –on havia emigrat als 14 anys amb la família. L'èxit es va fer esperar fins al 1962, quan es posa a cantar temes del mestre Solano, però a partir d'aquí ja no para: l'any següent debuta al cine, amb Los guerrilleros, i el 1964 dóna la campanda amb el disc Espigas y amapolas, que inclou El porompompero. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat buna seixantena de discos i va protagonitzar una vintena de pel·lícules. Un mite, en fi, a l'altura de Raphael, Lola Flores i Rocío Jurado, que no va decaure ni quan el 2010 li van detectar un càncer de còlon. Escobar ha continuat al peu del canó. Així que vagin esmolant l'eina: consideracions artístiques i gustos musicals de banda, no passa cada dia que una llegenda ens vingui a tocar a la porta de casa. Cada vegada menys. Així que força i honor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.