• La sala de Govern exposa 'Identitat', col·lectiva de pintors, escultors i gravadors lituans

La comissària de la mostra, Egle Bertasiene, davant d'un dels olis d'Augustinas Savickas, recentment traspassat. Foto: EL PERIÒDIC

Si tenien encara alguna intenció de veure les estupendes fotografies de Liborio Noval i Roberto Salas, els retratistes més o menys oficials de la revolució cubana, fan tard. I mirin que estaven avisats. La sala d'exposicions del Govern ha canviat el blanc i negre dels caribenys per la raríssima explosió que constitueix la mostra Identitat, probablement la col·lectiva més marciana –i per tant, imprescindible– que ha desfilat els últims temps per l'antic edific de Bombers. No podia ser una altra cosa una exposició protagonitzada per 35 pintors, gravadors i escultors bàltics i estrictament contemporanis, organitzada per l'Associació d'artistes lituans i comissariada per Egle Bertasiene, que ven Identitat com un aparador del seu país i de l'art que s'hi cou. Perquè la nòmina d'artistes –adverteix– és una mena de gotha de l'art lituà d'ara mateix. Una altra cosa és el títol, que apel·la a una noció tan decididament inquietant com és la identitat. Però aquesta és una altra història.

Abans de continuar, potser seria interessant un exercici mental: compari el lector l'obra dels lituans amb la dels autors que conformen Rússia, segle XX, molts d'ells coetanis dels bàltics, que aquestes dies es pot visitar al Museu del Tabac lauredià. Sembla que vinguin de dos planetes diferents. I això que no hi trobaran a la sala de Govern virgueries conceptuals. Al contrari: quasi tots els artistes s'adscriuen en variants més o menys transitades de la figuració, des del tímid expressionisme d'Stasys Eidrigevicius al flirteig amb la pintura fotogràfica de Iolanta Kyzikaité, els (interessantíssims) gravats medievalitzants d'Egidijus Rudinskas o el –ehem– protograffiti de Laisvyde Salciute. Però tot plegat sona a avantguardista, gairebé revolucionari, si ho comparem amb l'academicisme pla dels russos.

A Identitat hi ha també dos olis d'Augustinas Savickas, el gran pintor lituà de l'última meitat del segle XX... traspassat dissabte, que ja és casualitat. En tenen aquí dalt un tast. Però probablement el més interessant sigui l'obra escultòrica, amb les estranyes taules de Robertas Antinis, l'Orfeu d'alumini d'Stasys Zirgulis, les peces en fusta de Leonoras Vytautas, i el s granits d'Arvydas Alisanka. Perquè sí, quan es parla de Lituània sempre hi ha un Arvydas per allí. Sabonis o Alisanka. Perquè per allà dalt, a més de jugar a bàsquet –¿se'n recorden dels Kurtinaitis, Homicius i Marciulionis?– també tenen art per ensenyar. Passin per la sala de Govern i no diré que faran un triple impossible, però es quedaran parats. Paraula.

Per a més informació consulti l'edició en paper.