• Enric Casadevall reclama una partida pròpia a imatge de les assignades a altres institucions
• Aposta per una llei de la carrera judicial per acabar de donar més transparència al sistema

El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, fent el discurs d'obertura de l'any judicial. Foto: TONY LARA

El president del Consell Superior de la Justícia (CSJ) és taxatiu a l'hora de defensar la separació de poders a Andorra. I no té cap dubte en afirmar que existeix, però tampoc s'està de matisar-ne algun aspecte que podria millorar. I és que «cada país aplica la separació de poders a la seva manera» argumenta Casadevall i afegeix que «en alguns la influència del parlament és molt forta en el nomenament dels membres del CSJ». En canvi, «el model andorrà que quan l'expliquem tothom el troba molt bo, vol que un membre sigui nomenat pel síndic, un pel cap de Govern, dos més pels Coprínceps, i el cinquè el voten entre els batlles i els magistrats, per tant, és molt difícil dir qui ens mana» continua. I posant-se com a exemple, afegeix: «a mi em va nomenar el síndic, ¿què pot fer el síndic? ¿Trucar-me per demanar-me què? Perquè els altres membres del CSJ els ha nomenat gent diferent». I conclou: «En teoria no estem dominats per cap institució però a la pràctica, com que no tenim pressupost i ens l'atribueix el Govern, ¿de qui depenem?». El fet de no tenir pressupost propi entorpeix, en opinió de Casadevall, el bon funcionament de la justícia. «Puc dir que necessito dos batlles més, però si el Govern no em posa els diners no els puc nomenar. Aleshores se'ns crítica i se'ns diu que treballem a poc a poc, és cosa sabuda». També reitera que «tots els CSJ ho han reclamat abans, la Constitució ho diu, la separació de poders vol dir que cap altre poder pugui controlar-te la feina». I s'exclama: «No és que vulguem més diners, el que volem és poder-los administrar. Té independència pressupostària el Tribunal Constitucional, en té el Raonador del Ciutadà, en té l'Agència de Protecció de Dades, ¿perquè no en té l'administració de la justícia?» El pressupost de la justícia continua assignat al pressupost del Ministeri de Justícia i Interior, per tant, el Govern en tanca les partides que presenta al Consell General. Casadevall insisteix en que «la independència pressupostària és l'expressió més clara de l'autèntica separació de poders».

Carrera judicial / Una altra garant de la independència per a la Comissió Europea per a l'Eficàcia de la Justícia, organisme que depèn del Consell d'Europa al qual Andorra també està adherida, és la carrera judicial, un projecte en el que treballa l'Administració de Justícia i el Ministeri. I és que «la independència del jutge queda assegurada pel fet que un cop nomenat no el puguis canviar». Aquesta qüestió va costar una mala nota a Andorra, encara que «no ha passat mai que un batlle que vol renovar no se'l renovi, però és veritat que cada sis anys, estan supeditats al què passarà». Casadevall diu que «volem una llei de carrera judicial que obri l'horitzó professional dels batlles, que puguin ser magistrats cosa que ja fem i la prova és que en tenim dos al Tribunal de Corts i un altre al Superior». La llei establirà les bases perquè els batlles puguin evolucionar i «el primer esglaó de la carrera sigui el secretari judicial».

Investigació a la batllia / Casadevall també afegeix que la investigació sobre el cas desestimat per vici de procediment, en el qual estaven implicats dos policies, arrencarà de seguida que es designi el magistrat francès. El CSJ ja té designat el magistrat espanyol. La investigació consistirà en revisar tots els processos de la instrucció i en fer una diagnosi «dels processos que cal canviar o millorar perquè no torni a passar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.