• Una comissió judicial formada per fiscals i jutges treballa en les reformes tant del penal com del civil

El vestir tradicional dels magistrats a Andorra, durant una sessió del Tribunal de Corts, a l'antiga sala de la Casa de la Vall. Foto: TONY LARA

Una comissió formada pel Fiscal General, Alfons Alberca; i els magistrats Anna Estragués del Tribunal de Corts; Pere Pastor del Tribunal Superior, i David Moynat, president del Tribunal de Batlles, treballa en la reforma del penal, que «encara no està tancada» segons va explicar el president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall. I és que el Tribunal de Corts acumula feina mentre que «n'arriba molt poca al Superior». El Tribunal de Corts, primera instància per als delictes penals, també és segona instància per a les faltes penals que resol en primera instància el Tribunal de Batlles. D'aquesta manera, només els recursos que s'interposen a les sentències del Tribunal de Corts per delictes penals arriben al Tribunal Superior, segona instància del penal, que així només resol una part dels recursos. «Arriben molt poques coses al Superior i el que s'està fent és modificar les competències. El Tribunal de Corts farà més feina de la part baixa, per tal que arribin més coses al Superior» afegeix Casadevall.

L'administrat tindrà dues instàncies i «els processos aniran més ràpid». Casadevall també explica que segons les causes, el penal podia arribar a tenir tres instàncies fins ara: el Tribunal de Batlles, el de Corts i finalment el Superior. El que es vol és simplificar els processos penals perquè com recorda el president del CSJ, «el Tribunal de Corts es va conservar perquè tenia un caràcter històric i molt nostre». I amb la reforma de la justícia, afegeix que «va quedar aquí al mig però potser no té ben definides les competències, cosa que es vol canviar ara per deixar-ho clar».

La reforma del penal «serà a imatge del civil per quedar en dues instàncies, el Tribunal de Batlles i el Superior». No es tracta de que el Tribunal de Corts desaparegui sinó de que «jutgi tot el penal, faltes i delictes en primera instància, i deixi els recursos per al Superior». Això també podria alleugerir una mica la feina a la Batllia, però «no ens enganyem. la instància que dóna més feina al Tribunal de Batlles és la civil».

Reforma civil / La reforma del codi de procediment civil és el primer pas d'una reforma que podria ser molt més aprofundida amb l'elaboració d'un nou codi civil. Una feina però, «molt complexa», diu Casadevall, i argumenta tot seguit: «El problema és que no en tenim, ens basem en la jurisprudència, el dret català antic i el dret canònic a vegades. La comissió té la intenció de fer-ho, és un projecte a llarg termini però estaria bé que és fes perquè també facilitaria la feina dels jutges i dels lletrats, que es basarien en un text únic. I També seria més clarificador per a l'administrat». En el que ja està treballant la comissió formada pel fiscal i els jutges, és la reforma del codi de procediment civil perquè «el que tenim no serveix, està antiquat. Hi ha procediments de mínima quantia o abreujats per als quals la transcendència econòmica del problema és el mateix, doncs fem-ne un de sol». Altra reforma que farà l'administració de justícia més eficient, és la possibilitat de que les administracions tinguin competències executives per cobrar deutes de poca quantia que roben temps a la Batllia i la soterren sota un munt de paperassa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.