• La rèplica d'una furgoneta dels anys 30 presideix aquests dies la Rotonda de la capital

La furgoneta Asquith, model Shire, que aquests dies senyoreja la Rotonda de la capital Foto: ÀLEX LARA

Segur que s'hi han fixat, perquè aquests últims dies senyoreja merescudament la Rotonda de la capital i encara li fa la competència a Noblesse du temps, la monumental escultura de Dalí, a veure qui acapara més fotografies turístiques. La tenen aquí al costat: una flamant furgoneta Shire de la casa britànica Asquith, que serveix de vehicle anunci, a major glòria de l'Associació de comerciants del centre històric de la capital. Una relíquia que convida a somiar en els anys d'or de la criatura, posem que la dècada dels 30 en alguna ciutat anglesa de províncies, posem que Brighton. Vaja, que quedaria d'allò més convincent en una pel·lícula d'època de James Ivory, posem que l'estupenda Lo que queda del día. Ja saben, aquella en què Anthony Hopkins i Emma Thompson juguen a estimar-se però no dir-s'ho i al final acaben més sols i tristos que una tarda de diumenge –com ara la d'avui.

Fins aquí, ja ho veuen, tot anava més o menys bé. El cas és que no es tracta –¡ohhh!– d'una relíquia de debò, d'una peça de museu com les que tenim a Encamp. No. La Shire en qüestió és una furgoneta inspirada en l'Austin 12 dels anys 30, però va ser dissenyada als 80 sobre el xassís de la Ford Transit–les actuals s'han passat a la Iveco Daily– i incorpora un modern motor dièsel. Que sembla el que no és, vaja. Una mena de pastitx automovilístic, en fi, que un visionari empresari anglès va tenir la lluminosa idea de fabricar en sèrie per convertir-la en reclam publicitari. La que aquests dies lluu a la Rotonda forma part de la primera generació, diu l'actual propietari, Xavier Altimir, que la va adquirir ara fa quatre anys de a Caves Andorranes. Potser ara comencin a lligar caps: molt probablement recordi el lector aquest mateix vehicle camuflat amb el logotip i colors de Bailey's, que va ser durant algunes temporades el seu vestuari de carrer. Ara serveix a la molt noble causa de promocionar el centre històric, i val a dir que Altimir la va adquirir amb la idea d'aprofitar-ne precisament el potencial com a suport publicitari. Així que la lloga. Ja que en parlem, la Shire vindria a ser la clàssica furgoneta del repartidor anglès. Per exemple, el de la llet, tan curchillià; però Asquith també en fabrica altres dos models: la Shetland, de menor cabuda que la Shire, i la Mascot, el típic autobús vintage. Tot, començant pels noms, molt british.

Tot plegat convida a reflexionar sobre el valor de canvi de l'autenticitat. A veure: el cert és que una rèplica com la d'aquí dalt té –pot tenir, vaja– la rara capacitat de suggerir-li al vianant imatges, records i sensacions més o menys viscudes. ¿Són menys vàlids aquestes imatges que les que suscitaria una autèntica furgoneta d'època, amb tota la pàtina dels anys incrustada als cromats, al cuir del seient, al vernís de la fusta? És exactament el mateix dilema que se'ns presenta davant de la rèplica d'una obra d'art: de les pintures rupestres d'Altamira o, per no anar-nos-en tan lluny, els frescos romànics d'Engolasters o l'altar de Sant Romà de Vila, totes dues obres còpies dels originals. Si ens emocionem davant d'una còpia, ¿no estarem experimentant la còpia d'una emoció, o una emoció de segona, més que l'emoció original?

Per a més informació consulti l'edició en paper.