• ?Sí als nostres drets' vol copsar l'estat d'opinió de la població sobre la interrupció de l'embaràs

Codina, Escoda i Dolsa presenten, ahir, la nova plataforma Foto: ÀLEX LARA

La plataforma Sí als nostres drets es va presentar ahir en societat. El seu objectiu és recollir firmes en favor de la despenalització de l'avortament en tres supòsits de caràcter terapèutic: en cas de violació, de malformació o malaltia greu del fetus o l'embrió, i quan posi en risc la vida de la mare. La voluntat és conèixer l'opinió de la població –tant nacionals com residents poden signar– sobre aquesta qüestió, «deslligant-la del que hi ha al voltant, del context institucional». La recollida de firmes s'allargarà fins a finals del mes de juny, i de moment es poden trobar els blocs al Centre cultural La Llacuna, al centre esportiu Serradells, i als estudis de Cadena Ser i de Cadena Pirenaica.

«No és just i no podem tancar els ulls a aquesta realitat», va manifestar una de les portaveus de la plataforma, Anna Dolsa, en relació al fet que la interrupció voluntària de l'embaràs estigui penada, també en els supòsits de violació –on «sovint la mare és una menor»–, o quan la gestació genera un problema a la mare o al nadó. «La legislació no permet salvar la vida d'una dona quan l'embaràs és un perjudici», ni quan es detecta una malaltia o malformació greu del fetus o de l'embrió que suposaran un «patiment» a l'infant. «Són situacions traumàtiques», va assegurar Dolsa, i aquestes persones «no tenen el suport del país». «Tampoc s'han d'obviar les recomanacions del Consell d'Europa i del comitè de Drets Humans de les Nacions Unides», en el sentit de despenalitzar l'avortament, ni el fet que les legislacions veïnes ja ho recullen.

Per això el primer objectiu de la plataforma és quantificar el suport a la despenalització de l'avortament en els tres supòsits terapèutics, i a mitjà termini es buscarà que els partits polítics que concorrin a les properes eleccions generals es posicionin i incloguin al seu programa la mesura. L'objectiu final és, però, aconseguir la despenalització de la interrupció voluntària de la gestació.

L'ORIGEN DE LA PLATAFORMA / Sí als nostres drets neix arrel d'un comentari formulat per Mònica Codina a través de la xarxa social Facebook després de conèixer que el Partit Socialdemòcrata tenia la intenció de presentar una proposició de llei per modificar el Codi Penal amb l'objectiu de despenalitzar l'avortament en els tres supòsits terapèutics mínims, i que de seguida va obtenir resposta.

Codina, que era ministra de Salut al 2005 quan el PS va entrar per primera vegada aquesta proposició a tràmit parlamentari, sent que va ser un «error» no pronunciar-se a favor de la modificació «en aquell moment». Assegura que «moltes persones» que eren al Consell General aleshores sota les sigles del Partit Liberal «no estaven d'acord amb la majoria», i sempre els ha perseguit la consciència «l'haver tancat els ulls». I ella ha decidit «no tornar-los a tancar». Considera que és el moment de «fer un pas més», i aquest és la recollida de signatures, per quantificar el suport a la mesura.

DESVINCULACIÓ INSTITUCIONAL / La plataforma va voler deixar clar que volen copsar l'opinió de la població en relació a la despenalització de l'avortament en els tres supòsits mínims, desvinculant-ho del marc institucional del país. És a dir, sense tenir en compte el possible conflicte que es podria generar amb el copríncep episcopal.

El sistema polític «té cotilles», i si al principi «tot eren bones paraules», en el sentit que l'avortament és una qüestió a tractar, «a mesura que han passat els dies s'ha anat contaminant pels temes institucionals», assegurava Bernat Escoda, el tercer portaveu de la plataforma. En aquest sentit, no confien que el Consell General prengui en consideració la proposta socialdemòcrata, «malgrat el suport de la ciutadania» a la mesura.

En relació a l'hipotètic conflicte institucional, els portaveus de la plataforma van assegurar que hi ha mecanismes previstos per lidiar-lo, i en tot cas, serà als polítics de torn solucionar la qüestió. De moment, però, el copríncep episcopal no s'ha pronunciat de forma oficial sobre l'avortament ni ha anunciat quines mesures adoptaria en cas que es despenalitzés.

Malgrat tot, consideren que ha arribat el moment «d'engegar el debat serè i madur que la societat andorrana es mereix», i des del respecte a totes les opinions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.